Un mercat, una llengua, un Estat va constituir una poderosa màxima del segle XIX que va orientar la modernització cultural, econòmica i política dels estats europeus. Les conseqüències d’aquesta màxima sobre les nacions sense estat han estat ben estudiades pels experts, en especial per la sociolingüística catalana. Però en l’actualitat convé fixar-nos en els nous processos que han de portar a mitjà i llarg termini transformacions lingüístiques de magnituds iguals o superiors a les dels darrers segles. D’aquesta manera, en l’actualitat el procés de globalització implica nous riscos i oportunitats que poden redreçar la situació o fer encara més insostenible l’ús social de les llengües minoritàries. Globalització implica mercats mundials, blocs polítics regionals, com la Unió Europea, i comercialització de les formes culturals. Amb la globalització, impulsada per les noves tecnologies, i l’organització mundial de la producció per part de les empreses multinacionals, progressivament es valora cada idioma en funció del potencial per accedir a mercats de consum, a un lloc de treball o a informació tècnica, és a dir, per la rendibilitat econòmica.

Aquesta situació s’evidencia a la Unió Europea. Com a entitat cultural i lingüísticament heterogènia, presenta nous reptes i oportunitats per al reconeixement formal i l’extensió social de l’ús del català. La Unió Europea, per mitjà de la Unió Econòmica i Monetària, implica, en primer lloc, mobilitat del capital, treball i mercaderies i per tant extensió social del contacte entre comunitats lingüístiques diferents. En segon lloc, suposa nous centres de decisió pública que condicionen notablement la política cultural. L’anàlisi del nou escenari polític i econòmic en què es desenvolupen les relacions lingüístiques i culturals ens ha de permetre copsar els riscos i oportunitats futures per a la llengua catalana.

Concretament, els objectius del curs són: 1) Aprofundir en el coneixement de l’impacte de la Unió Europea i en especial de la seva dimensió econòmica (Unió Econòmica i Monetària) sobre les llengües d’àmbit restringit, concretament sobre la llengua catalana; 2) Conèixer el impacte cultural i lingüístic de les noves formes d’organització dels mercats; 3) Analitzar els nous eixos explicatius de l’extensió social de les llengües minoritàries; 4) Debatre el paper de les administracions, concretament dels serveis lingüístics, en el nou context.