PRESENTACIÓ Segons la llei, tots els treballadors i treballadores tenen dret a la promoció i defensa dels seus interessos econòmics i socials, i per a la defensa d'aquest dret poden sindicar-se lliurement. CCOO no és l'únic sindicat amb representació a la URV, però sí que és el sindicat àmpliament majoritari i el més representatiu entre els treballadors i treballadores de la universitat. A través de la negociació i, quan ha estat necessari, a través de la mobilització, tots plegats hem aconseguit una millora de les condicions socials i laborals dels treballadors i treballadores de la Universitat. Per descomptat, és el nostre principal objectiu continuar treballant, tant en els òrgans de representació unitària (Juntes de PDI i de PAS funcionari, Comitè d'Empresa de PAS i de professorat laboral) com a nivell de sindicat de classe, per millorar les condicions de treball, la salut i la seguretat dels treballadors, garantir l'estabilitat i assolir sistemes de promoció que permetin dissenyar una carrera professional per al personal de la Universitat. CCOO defensa una universitat pública de qualitat, democràtica i al servei de la societat. Democràtica: Volem una universitat que promogui la participació real de tots els sectors, tant en els òrgans de representació sindical com en els polítics. Aquesta participació, juntament amb el diàleg, la negociació i l'acord, són bàsics perquè el personal de la URV s'integri de manera real en la institució. Al servei de la societat: Volem una universitat que compti amb els recursos materials necessaris per poder dur a terme amb eficàcia la seva missió. Una universitat compromesa amb l'entorn i amb la societat, disposada a retre comptes i a gestionar els seus recursos amb eficiència i racionalitat. El 2001 es van celebrar les eleccions sindicals per a cobrir les places de la Junta de Personal Docent i Investigador de la nostra universitat. Els resultats van ser els següents: CCOO 15; UGT 5. Estem segurs que la nostra feina en aquests anys s'ha notat, ja que hem treballat i assumit responsabilitats participant activament en reunions i negociacions. Comunicació amb els electors i electores Al llarg d'aquests darrers anys hem informat oportunament sobre tots els esdeveniments d'interès per al nostre col·lectiu. Vam transformar la revista Rumia i Vigila en una comunicació electrònica, ja que ens va semblar que aquest era un mitjà més ràpid i eficaç per al col·lectiu universitari. En aquest període ens hem adonat que per arribar directament als nostres companys i companyes havíem de salvar un petit obstacle: els missatges han de passar primer per mans del vicerector i després s'envien a tot el PDI. Això seria del tot comprensible si no fos que en d'altres universitats aquest procediment no s'empra. Entendríem que cal passar un control tècnic per evitar la difusió dels maleïts virus i cucs que enverinen els nostres ordinadors, però de cap manera entenem un “control” sobre el contingut dels missatges. Quasi bé totes les universitats espanyoles tenen una web sindical d'accés lliure per a tothom; en canvi la nostra universitat, arran de la reforma de la web institucional, ens ha deixat la nostra web a la intranet, és a dir, només consultable pels membres de la URV. Així mateix, hem millorat de manera important l'espai d'atenció al col·lectiu. El fet de poder traslladar els locals sindicals als despatxos que abans ocupava la Facultat de Química, ha dignificat la labor de la nostra secció. Sortosament hem abandonat les “catacumbes” o soterrani laberíntic, aïllat, sense llum i mal ventilat, on havíem de treballar i rebre les persones que demanaven informació o volien aclarir dubtes. Les universitats en la societat del coneixement. Procés de Bolònia i condicions de treball Existia pels voltants de l'any 2000 un ampli consens que la societat espanyola havia d'enfrontar-se a nous reptes i demandes socials en matèria de formació permanent, incorporació de noves tecnologies i la investigació com a motor de noves oportunitats econòmiques. La universitat havia de fer un esforç per passar d'un model elitista a un altre més obert, amb un gran accés d'estudiants i diversificació econòmica i social, distribució geogràfica, de titulacions, connexions internacionals, etc. Tenint en compte que les funcions bàsiques de la universitat han estat des de sempre transmetre, conservar, criticar i desenvolupar el saber, aquestes funcions es veuen en un procés accelerat d'ampliació davant de la necessitat de fer front a nous reptes i demandes. Però tots els canvis en què estem immersos s'han d'afrontar des de la perspectiva d'un servei públic que respecti els principis d'equitat social i territorial, igualtat d'oportunitats, llibertat de pensament, cooperació i solidaritat. La universitat té també la missió d'actuar com a motor de crítica i denúncia social enfront de les ideologies o actuacions imperants. L'autonomia universitària és absolutament necessària per a garantir la seva independència enfront dels vaivens polítics o interessos privats externs, però s'han d'evitar els corporativismes i clientelismes de la comunitat universitària que comporten distorsions tan patològiques com pensar que la universitat és un feu propi d'alguns sectors dominants. Òbviament, la universitat no és de cap govern (“qui paga mana”) ni tan sols de cap equip rectoral que la dirigeix. Els clients no són els estudiants o les empreses, que han de dictar la seva satisfacció a qualsevol preu. El client de la universitat és, si és que ha de tenir un client, la societat com un tot. L'autonomia universitària ha d'ésser transparent a l'hora de retre comptes davant l'administració pública i la societat, i ha d'estar fonamentada en la responsabilitat social. La conveniència d'incorporar components professionalitzadors a les titulacions és, sens dubte, una manera d'adequar els estudis a les necessitats laborals futures, però això no ha de crear una dependència excessiva en el sistema productiu. El fet de determinar objectius i prioritats de forma conjunta és una pràctica òptima sempre que no es deixi de banda que l'alumne també ha d'assolir els aspectes crítics, l'adquisició de valors i el paper actiu com a integrant d'una comunitat que necessita les seves idees i crítiques per construir un futur millor per a tothom. Cal integrar la formació continuada novament a les universitats. El fet d'externalitzar-la ha convertit aquest servei en un simple negoci per a l'entitat. Els nous models de finançament de la universitat pública insten els departaments i el professorat a buscar fons complementaris per la via de convenis i dels ensenyaments no reglats, que potencien el salari personalitzat i estimulen la falsa competència entre universitats, centres i personal docent. Existeix un visible retrocés de l'esperit crític, una desvaloració conceptual i degradació efectiva de la docència, menystinguda a l'hora de la promoció i la recompensa, en benefici d'una cursa que de vegades té poc a veure amb l'autèntic avanç de la recerca. Sota l'eslògan de “publica o mor” es diferencien els que coneixen els canals del poder més que els canals del coneixement, i fins i tot les veritables necessitats socials. A més, l'estratificació dels ensenyaments amb el segell d'europeu-no europeu fa que existeixi una discriminació entre docents, sense deixar vies clares de promoció del professorat (només cal mirar, per exemple la situació actual del professorat TEU). Els departaments universitaris pateixen d'un corporativisme exacerbat, una estamentalitat excessiva i una insuficient democratització en els comportaments quotidians del treball universitari. L'atribució en la pràctica a un col·lectiu reduït que acapara la capacitat de decisió real sobre l'organització de l'activitat acadèmica, la distribució de recursos, l'estabilitat i la promoció del professorat comporta seriosos problemes en l'organització del treball, el clima laboral, la seguretat i la salut física, psíquica i democràtica dels treballadors i treballadores universitaris, fet que repercuteix en les relacions entre iguals i en la distorsió del model basat en els valors abans esmentats i que cal transmetre a les noves generacions. A CCOO vam mantenir reunions amb grups parlamentaris i es convocà a nivell general la campanya de mobilitzacions contra la LOU per al mes de novembre constituint plataformes d'acció amb altres formacions sindicals i les associacions d'estudiants. Davant d'aquestes mobilitzacions el govern del PP va accelerar l'aprovació de la llei i es convocà una vaga general contra el projecte LOU, conjuntament amb els estudiants i la UGT. Es va dur a terme una concentració a Madrid el dia de la presentació de la LOU al Parlament. La Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va demanar al Congrés de Diputats una tramitació congruent amb la importància del text que es debatia i un respecte als drets de l'oposició. Però el PP va rebutjar totes les compareixences de la Comissió d'Educació i va decidir que el projecte es votés el 31 d'octubre al Congrés. En aquesta data i amb els vots del PP, CC i CiU s'aprovà la LOU. El dia que va passar al Senat (7 de novembre) es convocà una vaga general i manifestacions a tot el país, amb un èxit rotund, ja que la paralització acadèmica va assolir un 90% en algunes universitats o un 100% en altres, com per exemple la nostra. L'assistència a les manifestacions va ser massiva. Malgrat tot, el govern del PP, amb el suport de la FACU (Associació de Catedràtics Integrats al CSIF), continuà sense escoltar la comunitat universitària. El 20 de desembre s'aprovà la LOU i es publicà amb tota celeritat el 24 al BOE. Alguns partits polítics catalans (PSC, ERC i ICV) van prepararen un recurs d'inconstitucionalitat a diversos articles de la LOU. Tots els grups parlamentaris d'oposició, excepte el PNV, van posar recursos d'inconstitucionalitat per considerar que vulnera l'autonomia universitària i pel tracte discriminatori no justificat entre les universitats públiques i les privades. L'absència d'un pla de finançament per dur a terme el desplegament de la LOU causa problemes a les CCAA i a les universitats. En l'actualitat ens trobem davant d'una nova oportunitat històrica de revisar la LOU. CCOO ha fet una plataforma per tal de deixar ben clars quins són els punts que cal reformar. Aquesta plataforma ha estat enviada a tots els rectors de les universitats, inclosa la nostra, i la tenim a disposició del personal de la URV a la nostra web. Reflexions sobre la recerca Cada cop més lligada al sector productiu, la recerca, deixa de banda la investigació bàsica i la que fa referència a les àrees humanístiques o socials. El sentit de l'ètica i el principi de precaució davant la transcendència de certes activitats científiques implica que cal generar reflexió crítica. D'igual manera s'ha de fer davant d'aquelles activitats no rendibles, ni científicament ni socialment, davant del model de desenvolupament i de les relacions internacionals que s'estan imposant. Així, per exemple, la investigació amb finalitats militars a nivell mundial rep més del 30% dels recursos totals destinats a I+D i té al seu servei més de mig milió de científics. Espanya, un dels països que menys inverteix en I+D, destina el 42% a recerca i desenvolupament militar, amb increments espectaculars –més del 400%- en els darrers anys. Davant de tots els problemes que plantegem existeix una resignació col·lectiva que permet que la mercantilització de la recerca s'apropiï dels espais universitaris. Les condicions laborals del personal investigador constitueixen un altre tema a tenir en consideració. La situació laboral dels becaris i de les becàries vinculats a projectes o entitats satèl·lits, com ara les fundacions, necessita una acurada i urgent revisió, definició i discussió. El finançament El finançament de la universitat s'ha d'efectuar per subvenció pública directa garantint una aportació bàsica suficient per cobrir els objectius de la universitat, prioritzats, avaluables i incentivats i protegits de pressions polítiques. La combinació de subvencions nominatives amb contractes programa i convocatòries específiques sembla la forma més adient per dur a terme el finançament de les universitats. L'aspiració de les universitats no ha de ser la competitivitat en el sentit neoliberal del terme, sinó pel compliment de les seves funcions i l'eficiència en l'ús dels recursos. La distribució del finançament públic entre les diferents universitats no ha de fonamentar-se en mecanismes de competència entre unes i altres, ja que d'aquesta manera no es dóna una adequada atenció a les necessitats socials (activitats considerades, per altra banda, no rendibles) i als problemes d'equitat (igualtat d'oportunitats...). Aquesta confrontació d'interessos és contrària a l'esperit de solidaritat i cooperació que ha de presidir la creació del coneixement en la universitat pública, que s'ha d'implicar seriosament en la potenciació de xarxes de cooperació, com a garantia de qualitat i com una eina fonamental per afrontar la competència. CCOO aposta per un model d'universitat basat en diversificació i cooperació planificades, que suposi una especialització per universitats, distribució dels estudis, coordinació en la recerca, harmonització de la gestió. Aquests mateixos principis han de servir per trobar recursos addicionals a través de convenis, vendes de serveis, etc. Com que aquests serveis són especialment proclius a una excessiva mercantilització, tant del personal que hi intervé com per part de la mateixa institució, en aquest sentit és necessària l'existència d'un control democràtic del seu funcionament, superant les actuals pràctiques dels "overhead" amb la consegüent reversió dels eventuals beneficis a la mateixa universitat. La contractació del professorat Donada la preocupació creada a totes les universitats per la previsible paralització de la convocatòria de places, es van convocar arreu places de professorat per tal de dur a terme els plans d'estabilització i promoció abans no s'aprovés el nou sistema d'habilitació. Les places del professorat contractat han de tenir l'informe favorable de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) o per l'òrgan que la Llei de la Comunitat Autònoma determini, és a dir, per l'Agència de Qualitat Universitària (AQU). Algunes universitats, per suposats motius d'urgència (tenien molt personal amb contractes administratius), van voler recuperar aquesta figura a la llei. CCOO entén que l'Estatut dels Treballadors preveu la possibilitat que les Administracions Públiques facin contractes d'interinitat o de substitució en casos de necessitat. Per a aquest fi, vam convocar tot el personal contractat (ajudants, associats, becaris...) per notificar-los els canvis legislatius i prevenir-los que s'impugnarien totes les convocatòries de places que es realitzessin a les universitats i que no s'ajustessin a la legislació laboral vigent. CCOO va denunciar el funcionament arbitrari de l'ANECA per l'avaluació negativa que va dur a terme a un bon nombre de professors i professores que van acreditar currículums brillants i que no van poder saber quins havien estat els criteris emprats per avaluar-los, fet que demostra la manca de transparència i d'objectivitat de l'esmentada Agència. El pecat original és que és una fundació de caràcter privat, dirigida per persones amb interessos. Des de CCOO es va demanar que es tornessin a obrir els processos abans de prendre la decisió d'engegar un procés judicial interminable. Es va donar el cas que els comitès d'avaluació de l'ANECA, estaven constituïts per professors que no sempre eren especialistes de les matèries que avaluaven. Tot i que la nostra universitat ha adequat els contractes a la nova llei, queden uns quants casos residuals que cal solucionar, ja que, tal com recalca el Ministeri de Treball “els contractes administratius no existeixen a l'ordenament jurídic” . La nova llei preveu l'existència d'òrgans de negociació col·lectiva. Per a aquest fet s'organitza una Mesa de Conveni, formada per representants del DURSI, de les universitats i dels sindicats per negociar el primer conveni col·lectiu del PDI laboral. La nostra Secció Sindical és present a la mesa de negociacions. La febre normativa i electoral L'entrada en vigor de la LOU va comportar el lògic desenvolupament normatiu des del ministeri, les autonomies i les universitats. Començà el procés d'elaboració de la LUC, en què calia legislar sobre la composició i funcions del Consell Social, el Consell de Coordinació Universitària, l'Agència d'Avaluació, sobre els complements retributius autonòmics i establir aspectes genèrics sobre la contractació del professorat contractat laboral. La tònica de desenvolupament de les lleis autonòmiques va variar d'unes comunitats autònomes a d'altres: mentre que algunes van establir un procés de negociació, en altres s'optà pel secretisme o per la política de pura façana. Es van establir processos electorals als claustres per a l'elaboració dels Estatuts i les eleccions a rector. En el cas de la URV la representació de la Junta de Personal Docent i Investigador és nul·la al claustre. Els membres de la Junta poden assistir a les seves sessions només si són novament elegits per a aquest fi. Un fet força curiós si tenim en compte, que tant els degans com els directors de centres i departaments, en són membres nats. Cap de les esmenes presentades per la JPDI van ser acceptades, i ens trobem davant d'uns estatuts gens favorables a la participació sindical en el col·lectiu. L'aprovació de la LUC dóna llum verda a la constitució de la Mesa d'Universitats Públiques de Catalunya, tan reivindicada per CCOO. Es constitueix l'any 2004 amb una voluntat indefinida quant al temps de vigor, de manera que es converteixi en el fòrum de debat, consulta i resolució de conflictes entre les universitats públiques catalanes. També es preveu que la Mesa sigui el marc adequat per a l'anàlisi i la coordinació de les condicions de treball i de participació del personal afectat, que haurà d'ésser objecte de negociació en les respectives Meses específiques. Per a això es creen les Meses de PDI funcionari, PDI contractat laboral, PAS funcionari i laboral amb la clara intencionalitat de ser eina de coordinació que faciliti la participació en la negociació, consulta i seguiment de les condicions de treball del personal funcionari i laboral que presta el seus serveis en l'àmbit de les universitats públiques de Catalunya. La Mesa d'Universitats té autonomia pròpia i no té vinculació amb la Mesa General de Negociació de l'Administració de la Generalitat. La nostra Secció Sindical participa activament en aquests òrgans i informa oportunament de les negociacions rellevants. Seguretat i Salut Hem col·laborat en la creació del Comitè de Seguretat i Salut i en l'elaboració del Manual de Prevenció de Riscs, els Plans d'Emergència i en el disseny del Pla de Prevenció de Riscs. Els 4 membres de CCOO al Comitè de Seguretat i Salut hem format part de la comissió de Documentació, on hem estudiat i elaborat els diferents procediments a seguir tant per la comunitat universitària general, com pel Comitè i el Servei de Prevenció de la URV. Destaquem les diferents Jornades i Tallers que hem realitzat per tractar un tema prou punyent i que massa sovint es produeix a les universitats espanyoles: ens referim a l'assetjament psicològic a la feina. CCOO va elaborar un dels primers protocols existents a l'Estat sobre la prevenció del mobbing. Dissortadament no va ser considerat per l'equip rectoral. Vam proposar la creació d'una comissió que estudiés els diferents mètodes per a la detecció de problemes psicosocials en el si del Comitè. El Rectorat va suspendre les reunions, sense cap més explicació que la d'admetre que s'havien equivocat a l'acceptar-la. El contacte amb la realitat quotidiana ens va demostrar que el que sospitàvem era real: molts companys i companyes estaven afectats per les anomenades malalties professionals emergents. Però la nostra actuació no s'ha limitat als problemes psicosocials; també hem intervingut en temes com el soroll i les vibracions al Rectorat, deficiències en els edificis, situacions de risc produïdes per incidents en els centres o laboratoris, equipaments inadequats per a companys i companyes amb problemes de salut o discapacitat... En definitiva, a part de visites als centres dels delegats i delegades de prevenció, hem atès consultes en la nostra seu sindical, a on hem orientat les persones de la URV ho han necessitat, dirigint-les a altres instàncies sindicals o de la comunitat per solucionar els problemes plantejats. Així doncs, la nostra funció ha estat la de vetllar pel compliment de les normatives de seguretat i salut i orientar els treballadors i treballadores. Hem editat un butlletí anomenat CUIDA'T, de formació bàsica en seguretat i salut, que podeu consultar a la nostra pàgina web. També hem organitzat jornades i tallers dirigides al col·lectiu universitari i a la societat en general sobre riscs psicosocials; també hem organitzat i coordinat a Tarragona les dues trobades de delegats i delegades de prevenció de CCOO de les universitats públiques i privades d'arreu de Catalunya. Propostes per al període 2005/2006 Aspectes socials Participació en els òrgans col·legiats de la universitat La Junta de PDI, com a òrgan específic de la representació col·legiada del personal docent i investigador funcionari, té el deure d'informar sobre tots els temes i qüestions relacionats amb les seves retribucions, promocions, condicions de treball, etc. Per a això cal establir una comunicació fluida amb els òrgans de govern de la universitat. Per tal de garantir aquesta comunicació, a part de les reunions preceptives amb el vicerector corresponent, és necessari que participi en altres instàncies col·legiades com són el Consell de Govern i el Claustre Universitari. Entenem que la JPDI ha de participar directament en aquests òrgans i amb les comissions que d'ells es derivin com a membres nats, d'igual manera que ho són els degans/es, directors/es de centres i departaments. Insistim que és un contrasentit que, per poder participar en aquests òrgans, els membres electes de la JPDI s'hagin de tornar a presentar a elecció representant un centre o departament determinat quan representen a tot el col·lectiu. Plantilles Un dels punts fonamentals és el de vetllar per superar la precarietat del professorat de la URV. No podem entendre com encara existeix en l'actualitat una desproporció tan enorme entre el personal a temps complet i la proliferació de contractes que no faciliten una integració real al lloc de treball. Cal superar aquesta situació per arribar a un equilibri i ponderació de les plantilles a la URV. CCOO ens comprometem a donar suport al col·lectiu de Titulars d'Escola Universitària (TEU). Ens sembla ofensiu que aquest col·lectiu “a extingir” segons la LOU, necessiti per assolir la promoció automàtica que tinguin un sexenni d'investigació quan hi ha catedràtics i titulars d'universitat que han guanyat la plaça sense tenir-ne ni un. Això significaria que només una petita part dels TEU podria promocionar-se. No hem d'oblidar que aquest professorat ja és funcionari, i per tant, exigir-los un altra oposició quant porten molt temps impartint matèries de segon cicle cobrant menys i a vegades fent més hores és un greuge que de cap manera es pot permetre. En el cas dels TEU no doctors, és del tot indignant que des del Ministerio no se'ls estimuli a realitzar tesis doctorals. A més, no es mereixen que hi hagi caps de Departament amb pràctiques obscurantistes i arbitràries a l'hora de distribuir els percentatges de compliment del Pacte de Dedicació, penalitzant a sector davant la impassibilitat dels òrgans de govern de la nostra universitat. Exigim per tant, el tractament equitatiu en l'aplicació de les normatives acadèmiques referents al treball i a la promoció del professorat. Proposem s'incrementen les partides pressupostaries per a la promoció del professorat a TU i a CU. Seguim demanant es que la URV promocioni la mobilitat interna del professorat en totes els seus aspectes estructurals, funcionals, geogràfics ... establint les compensacions adequades i consensuades. Cal incentivar la renovació de la plantilla de professorat que inclogui entre d'altres aspectes la jubilació incentivada. Proposem la creació de fons de pensions que faci efectiva una jubilació digna. Seguretat i Salut Els delegats i delegades de prevenció són els representants dels treballadors i treballadores amb funcions específiques en matèria de prevenció de riscs laborals. Tenen la funció de vigilància i control sobre el compliment de la normativa de prevenció. Per tal de desenvolupar la seva tasca necessiten: • a ccés a la informació, possibilitat de visitar els llocs de treball, capacitat per a investigar els problemes i per fer propostes de solució, canals de consulta i participació; • acompanyar als tècnics per a l'avaluació o control ambiental dels riscs i investigar les circumstàncies en les que s'han produït danys en la salut dels treballadors/treballadores, • formació en matèria preventiva; • establir relacions múltiples, en primer lloc amb els treballadors/es però també amb els directius i càrrecs de comandament de l'empresa, amb els prevencionistes o amb els tècnics del Servei de Prevenció, amb la Inspecció de treball etc. Per tot això, també necessiten recursos materials i temps. A part de les hores sindicals de que disposa com a delegat de personal, tenen dret a hores suplementàries que calen lliurar. A la URV volem una major dotació de personal tècnic qualificat per al nostre infradotat Servei de Prevenció. Pensem que la seguretat i la salut del personal és el més capital important si el que de debò volem és progressar. Exigim que la URV es comprometi en l'aplicació efectiva de la Llei de Prevenció de Riscs Laborals, avaluí el riscs psicosocials, faci una política efectiva de prevenció dels riscs psicosocials i doni el suport necessari i adequat a aquelles persones estiguin afectades i ho precisen. Proposem que la nostra universitat opti per constituir-se com un espai promotor de seguretat i salut i estableixi vincles amb d'altres universitats per intercanviar idees, estratègies i fomentar xarxes que impliquessin alumnes i personal en la defensa de la salut col·lectiva. Demanem una major sensibilització en tot el que fa referència a les discapacitats, vetllant per que tots els espais universitaris siguin accessibles i adequats i promovent accions de conscienciació sobre el tema entre el personal i els alumnes. Serveis i prestacions Els candidats i candidates a formar part de la Junta de Personal Docent i Investigador ens proposem continuar treballar per la millora de la qualitat de vida, per assolir millores socials, per gaudir de qualitat dels serveis comunitaris i perquè aquests no gravin els ja minvats salaris del col·lectiu (ajudes de menjador, transport, aparcaments...) Plantejarem una millora de les prestacions per al professorat amb fills i amb gent gran al seu càrrec. PRIMERES ELECCIONS SINDICALS PER FORMAR EL COMITÈ D'EMPRESA DEL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR CONTRACTAT LABORAL (PDI-L) Des de Comissions Obreres entenem que el desplegament de la LOU i la LUC, ara per ara, no soluciona la forta precarització que pateix el col·lectiu del Personal Docent i Investigador Laboral (PDI-L) i que la nova llei perllonga inacceptablement el temps que es necessita per a assolir un lloc de treball estable. Entenem la universitat com un servei públic on s'imparteix docència i on es desenvolupa recerca de qualitat. Per això creiem que la universitat ha de ser més democràtica, més participativa, més solidària i ha de procurar condicions laborals dignes per a tothom que hi treballa. Per tal d'aconseguir aquests objectius: • Considerem necessari incrementar la despesa pública dedicada a l'ensenyament superior per tal de situar-nos al nivell dels països més avançats del nostre entorn. • Cal lluitar contra la precarietat en el món de la investigació i consolidar-la com un dels àmbits prioritaris de la universitat. • Entre tots hem de lluitar per aconseguir l'estabilització i dignificació de les condicions laborals del professorat de la URV. • És important canviar radicalment l'estructura de l'ANECA i l'AQU, han de ser independents dels governs i s'han de regir per criteris públics. Els criteris i barems del professorat han de ser transparents, clars i objectius. • Volem afavorir la mobilitat del professorat a nivell estatal i internacional, sense exigir la desvinculació contractual de la universitat en què s'inicia el procés de formació per continuar la carrera docent. • És necessari enfortir el treball que du a terme la Mesa d'Universitats de Catalunya. • Considerem que les condicions laborals i la contractació a la URV no han de dependre exclusivament de les voluntats dels equips rectorals, sinó que han de ser fruit d'un procés de negociació amb els treballadors. • El professorat no funcionari ha de tenir un contracte laboral en condicions dignes, i el seu període de formació no ha d'excedir del sis anys. Des d'aquest moment, s'ha de tenir la possibilitat d'accedir a l'estabilitat si s'han complert els objectius del procés de formació. Demanen l'estabilització del professorat docent i investigador, • És imprescindible promoure sistemes de transparència i control organitzatiu per tal d'impedir les pràctiques de mobbing laboral que pateix una part del professorat i que vulneren la seva dignitat com a persones. • Cal lluitar contra la privatització del sistema universitari. Creiem molt urgent establir mecanismes de control i regulació que impedeixin la deriva privatitzadora en què ens trobem submergits. FES-HO PER TU, FES-HO PER TOTS¡ |
|
| PROPOSTES PDI-F 2005-09 | |
| ELECCIONS | |