Lectura tesi doctoral Departament d'HistÚria i Geografia
recerca
Tarragona, 10/10/2002.- Isabel Cáceres llegeix la tesi doctoral titulada Tafonomía de Yacimientos Antrópicos en Karst.Complejo Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos), Vanguard Cave (Gibraltar) y Abric Romaní (Capellades, Barcelona) dimarts, 15 d'octubre a les 12 h. a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres.

La tesi, dirigida pels professors Eudald Carbonell i Yolanda Fernández, pertany al Departament d'Història i Geografia.

Isabel Cáceres, investigadora del grup d'Autocologia Humana del Quaternari de la Universitat, dirigit per Eudald Carbonell, llegeix aquesta tesi doctoral, que està basada en els jaciments esmentats. La tafonomia és la ciència que investiga els processos de formació dels jaciments, és a dir, què ha provocat el dipòsit de restes fòssils en un determinat indret, com han arribat allí o quines alteracions han sofert. En aquest cas s'han estudiat 17.000 restes d'animals, especialment ossos i dents, d'una cronologia de 350.000 anys, 90.000-117.000 anys i 40.000-50.000 respectivament, amb l'objectiu d'esbrinar si, malgrat ser jaciments d'èpoques i característiques molt diferents, hi havia similituds i/o diferències en la seva formació. Per identificar i reconèixer les alteracions que han sofert els ossos, tots han estat analitzats amb el microscopi electrònic i/o la lupa binocular, ja que en tractar-se de material orgànic qualsevol intervenció deixa emprempta i pot ser observada amb instruments d'aquest tipus.

La tesi doctoral demostra que, malgrat algunes diferències, les activitats desenvolupades pels homínids en cadascun d'aquestes tres indrets són molt semblants. Conseqüentment, Isabel Cáceres conclou que durant un període molt gran, des dels 350.000 anys fins als 40.000 abans d'ara, i malgrat la distància geogràfica, els homínids van fer el mateix ús dels animals: com aliment, com a protecció del fred, per a construir eines... L'estudi també avala la hipòtesi defensada des de fa ja alguns anys per l'equip d'Eudald Carbonell en el sentit que els neandertals (cas del jaciment de Gibraltar i de l'Abric Romaní, els de Galeria eren homo heildelbergensis)) estaven molt organitzats socialment i eren molt polits en les seves feines i en la gestió de l'espai, en contraposició a l'aspecte d'éssers brutals que se'ls ha assignat tradicionalment. Una evidència de la modernitat dels neandertals, segons constata la investigació, és que treballaven l'os per obtenir eines.Una tesi doctoral que, en definitiva, avala la modernitat i la complexitat de les organitzacions de les societats dels neandertals.