LÍNIES ESSENCIALS DE LA POLÍTICA CIENTÍFICA A LA URV
 - Aprovada per Junta de Govern el 18 de febrer de 1999 (FOU 27) -




Els objectius a assolir quant a la recerca i la transferència de coneixements a la URV estan fortament influïts per l’àmbit geogràfic i temporal en què ens trobem. Com les altres universitats públiques, la URV està immersa en la situació anomenada la paradoxa europea i la doble paradoxa espanyola.

En poques paraules, els poders públics pretenen millorar les condicions de vida dels ciutadans com un objectiu prioritari. Veuen necessari que la recerca que se subvenciona amb fons públics tingui una repercussió economicosocial. En aquest sentit, els tres grans blocs econòmics mundials, Europa, EUA i Japó, s’ordenen de forma inversa pel que fa al nivell de desenvolupament cientificotècnic (mesurat per les aportacions al coneixement humà) i pel que fa a la capacitat de transformar els coneixements generats en riquesa calculada en termes econòmics. És l’anomenada paradoxa europea.

Del total de recursos econòmics invertits en recerca a la Comunitat Europea, els organismes públics hi contribueixen en un 40% i les entitats privades, en un 60%. A Espanya, aquesta situació s’inverteix; és l’anomenada doble paradoxa espanyola. Tot i ser conscients que la quantitat global invertida en recerca a Espanya l’any 1998 en termes de producte interior brut s’apropa a l’1%, mentre que la mitjana europea és aproximadament el doble, els governants que ocupen actualment els poders públics, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya, han manifestat la intenció d’incrementar els recursos econòmics públics destinats a la recerca, a les universitats i als organismes públics d’investigació. Aquest augment ha de servir, però, per forçar un canvi de tendència, és a dir, per motivar el sector privat perquè incrementi la contribució en recerca i desenvolupament.

La política de les administracions públiques posa, doncs, èmfasi especial en la potenciació de la recerca aplicada, el desenvolupament tecnològic, la transferència de coneixements i tecnologia de les universitats i organismes públics d’investigació, l’absorció de coneixements en les empreses i la innovació. Aquest èmfasi posat només en les etapes que van des de l’aplicació dels coneixements, una vegada han estat generats, fins a la conversió en productes o serveis útils als usuaris, no deixa de tenir connotacions errònies al nostre parer.

Reconeixent les atribucions dels governants per fer política, cal manifestar que sense la generació de nous coneixements bàsics, el desenvolupament i la innovació, basats en els primers, s s’esgoten ben aviat. D’altra banda, entre les missions fonamentals de la Universitat, plenament assumides, hi ha crear nous coneixements i transferir-los a la societat. Això té uns costos que aquesta societat a què servim ha de reconèixer i dels quals s’ha d’encarregar. Hem de contribuir permanentment al progrés social, però sense veure'ns penalitzats pel fet, com constata la mateixa fundació COTEC, que un dels factors limitants del sistema ciència-tecnologia-empresa a Espanya és la manca d'una cultura innovadora prou estesa entre el sector empresarial que aprofiti els coneixements generats pels mateixos investigadors del país.

A aquests fets s'hi sumen altres factors del nostre àmbit geogràfic. A tall d'exemple, veiem com altres universitats catalanes s'han plantejat estratègies de futur en les quals juga un paper molt important les potencialitats del territori. Un exemple ja difós és l’anomenat Barcelona University Center. Aquestes estratègies ens obliguen a conscienciar-nos de la nostra situació i a emprendre polítiques actives, que haurien de ser certament ambicioses en la mesura en què siguem capaços.

Un dels elements fonamentals d'aquesta política científica activa hauria de ser l'arrelament amb l'entorn de la URV. Cal fer un esforç per conèixer l’entorn socioeconòmic i oferir-li una sèrie de projectes científics, inserits en un projecte universitari global, prou atractius per tal que s'hi involucri plenament. Les administracions públiques han mostrat l’acord inicial amb una iniciativa d’aquest tipus i estem convençuts que hi participaran en la mesura que siguem capaços d’articular-la.

Aquests projectes científics, específics i diferenciadors de la URV respecte a altres universitats han d'inserir-se en àrees d'activitat que el futur necessita i que la Universitat ha de saber identificar amb prou visió. L'equip de govern, el Consell Social de la Universitat i els grups de recerca que vulguin involucrar-s'hi, coordinats adequadament, hauran de tenir un paper molt actiu en aquest procés.

El concepte mateix d'universitat ens evoca que, tot i ser molt important, no podem delimitar-nos només al nostre territori i a la recerca dirigida cap a la innovació, procés que recau sobretot en les empreses. Una planificació global també ha d'implicar els grups de qualitat demostrada que, treballant en camps de recerca bàsica o aplicada, participin en projectes finançats per administracions o institucions de qualsevol àmbit geogràfic. Aquests grups també han de tenir el suport suficient d’aquesta Universitat.

En aquest marc, els investigadors i membres de la URV involucrats han de disposar d’un sistema de transferència de coneixements àgil i efectiu. En aquest sentit, la Junta de Govern ja s’ha compromès a reformar els instruments de transferència de què ens hem dotat per tal d’adaptar-los a les necessitats actuals i futures. Aquest acord, que ens ha de portar a constituir la Fundació URV, que integrarà el Servei de Tecnologia Química, STQ, de nou implicarà la participació activa de la comunitat universitària i serà motiu de discussió específica a la Universitat.

D’altra banda, i enfocat cap una dinàmica de funcionament més interna, cal ser conscients que l’increment del nombre d’investigadors i la pràctica congelació de fons públics dedicats a la investigació bàsica ens insereix de ple en un àmbit molt competitiu per accedir a aquests recursos. Cal, doncs, potenciar tots els mecanismes que ajudin a aconseguir les fonts de finançament amb les millors condicions possibles. Entre d’altres, aquells grups que encara no estan incorporats als mecanismes de finançament públics i/o privats haurien d’assolir una qualitat i quantitat de resultats adequada, i aquells altres grups que sí que hi estan incorporats haurien de potenciar la qualitat i la producció quantitativa.

Els indicadors assenyalen la URV com la universitat pública catalana que més recursos ingressa en activitats de recerca després de les tres grans universitats amb seu a Barcelona (la UB, la UPC i la UAB). Tenint en compte aquest fet i la situació de capdavanters de grup en termes de qualitat i producció científica, volem mantenir i incrementar aquesta posició de lideratge entre les universitats creades a partir de 1991.

Per aquest motiu plantegem les línies essencials de política científica següents:

 
1. Potenciar la incorporació a les activitats de recerca de totes aquelles persones vinculades a la Universitat que ho tinguin com a funció reconeguda. D’aquesta manera, la recerca ha d’esdevenir un veritable dret i un deure a la URV.

Accions:

 
2. Introduir la qualitat i la producció científica com a elements bàsics de la política de recerca de la URV. Donar suport a la millora d’aquests elements en tots els grups de recerca i potenciar-los és un dels objectius prioritaris a la Universitat.

Accions:

 
3. Reconèixer i potenciar els grups de recerca. Si bé estatutàriament s'indica que els òrgans bàsics encarregats d'organitzar, coordinar i desenvolupar la investigació són els departaments i instituts de recerca universitaris, l’activitat d’investigació es genera i es desenvolupa fonamentalment en els grups de recerca.

Accions

 
4. Definir grans àrees de recerca a la URV tenint en compte el potencial intern, l'arrelament amb l'entorn i la visió de futur de les necessitats socials. Hi ha estudis molt recents que indiquen que en la diversitat de l’estructura econòmica del nostre entorn, hi destaquen uns quants sectors que actuen com a impulsors bàsics, entre els quals poden esmentar-se la indústria petroquímica, la de generació d'electricitat, el turisme o el transport. En aquest darrer sector destaca el port marítim.

Accions

 
5. Incentivar la investigació científica de qualitat, donant suport a aquells grups que ja han aconseguit consolidar tant uns nivells d'ingressos econòmics dedicats a la recerca com una bona qualitat i un nombre de resultats. És per aquest motiu que totes les accions que es proposen en aquesta línia requereixen cofinançament.

Accions

 
6. Reorientar les activitats de l'ICE cap a la investigació científica en l'àmbit de l'educació, especialment de les problemàtiques educatives de la Universitat, i la formació continuada dels professionals de la docència. Alhora, s’haurà de canalitzar la formació continuada del personal acadèmic de la URV en els aspectes de noves tecnologies i d'innovació pedagògica.

 
7. Treballar en la viabilitat de l'Institut d'Arqueologia i d'Estudis del Món Antic com a centre de referència en la investigació arqueològica i del món antic a Tarragona. S’ha de redactar un pla d'actuació en el qual es prevegin les activitats prioritàries a desenvolupar, es defineixi l’arrelament amb l’entorn, el sistema de finançament i el programa d'inversions inicials, i s'aposti clarament per la recerca científica d'alt nivell en aquest àmbit.

 
8. Planificar el desenvolupament i la millora del Servei de Recursos Científics (SRC) i del Servei de Recursos Tècnics (SRT) de la URV. Aquests serveis han de respondre tant a les necessitats dels grups d'investigació de la URV com d'altres institucions públiques i privades que puguin emprar el seu potencial humà i tecnològic. El programa marc d'actuacions de l’SRC i de l’SRT, que serà presentat a la Junta de Govern, planificarà el desenvolupament i la millora dels serveis (objectius, funcions, recursos humans, espais, infraestructura, etc.) en funció de les necessitats dels usuaris interns i externs.

9. La URV, com a servei públic, té unes certes obligacions amb la societat. És convenient, des del punt de vista econòmic, donar a conèixer a la societat el que fem amb els recursos econòmics que rebem. Des del punt de vista social, els universitaris hem de col·laborar en la comprensió social de la ciència i la tecnologia, ja que aquestes són, sens dubte, unes de les manifestacions socials més valorades. Finalment, des del punt de vista ètic, cal contribuir a crear una opinió social ben formada. Així doncs, per tal que la Universitat sigui impulsora de la transformació social, cal que expliquem a la societat el que fem amb un llenguatge prou entenedor.

Accions