NORMATIVA DE PROGRAMACIÓ DE NOUS ESTUDIS PROPIS A LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
- Aprovada per Consell de Govern el 27 de març de 2003 (FOU 36) -

 


1. JUSTIFICACIÓ

2. PROGRAMACIÓ DEL DIPLOMA DE PREGRAU I EL GRADUAT DE PRIMER CICLE


3. PROGRAMACIÓ DEL GRADUAT O GRADUAT SUPERIOR EN ÀMBIT ESPECÍFIC


ANNEX 1


ANNEX 2

ÍNDEX
1. La justificació de la implantació de la titulació pròpia i l’estimació de la demanda social
2. Les necessitats del mercat laboral i les sortides professionals
3. L’objectiu de la titulació i perfil dels titulats
4. L’estructura del pla d’estudis
5. Justificació de l’estructura suficient per desenvolupar la investigació relacionada amb la titulació
6. Previsió de la programació de formació continuada
7. Espais, equipaments i infrastructures de la titulació
8. Normes d’accés a la titulació
9. Previsió de nombre d’alumnes per curs
10. Previsió econòmica




1. JUSTIFICACIÓ


La Universitat Rovira i Virgili, en sessió ordinària del Claustre del 29 de novembre de 2002, va aprovar, en el marc del mapa d’ensenyaments, l’estratègia de la Universitat en matèria de títols propis amb els objectius següents:


Per tal d’assolir aquests objectius, la Universitat defineix una estratègia a partir de la qual s’estructura una oferta de titulacions pròpies basada en la definició de quatre tipologies d’estudis propis.

Estratègia
Tipus
Títol propi
Implantar les mencions d’itineraris
1
Diploma d’especialitat de pregrau
Definir l’estructura cíclica dels ensenyaments i posar en marxa títols propis per acreditar-ho
2
Graduat de primer cicle
Posar en marxa títols d’especialització lligats o no als títols homologats
3
Graduat o Graduat Superior en un àmbit científic
Definir un currículum nuclear d’universitat i implantar títols propis genèrics
4
Graduat o Graduat Superior en àmbits científics més amplis


Un cop s’ha concretat el tipus d’oferta d’estudis propis pertoca definir el marc a través del qual es pretén:

 
 
Per altra banda, aquest document de programació acadèmica de les titulacions pròpies de la URV ha de permetre l’assoliment de les següents fites:

  1. Garantir el màxim rigor tant en la planificació de l’actuació de la Universitat en matèria d’estudis propis com en el seu finançament, centrat en un criteri bàsic de sostenibilitat econòmica ja que no està subjecte a finançament públic.

  2. Esdevenir un element d’informació integral i de coordinació del desplegament de l’oferta docent de la Universitat.

  3. Assolir la categoria de document de compromís real per part de tots els agents implicats en el procés de planificació i d’implantació efectiva de la nova titulació pròpia.


Així, amb la finalitat d’afavorir l’assoliment dels objectius plantejats s’elabora el present document, en el qual es fa referència a tots els aspectes que necessàriament s’han de recollir a través dels diferents apartats que conformen la memòria d’implantació de la nova titulació pròpia a la Universitat. Aquests aspectes constitueixen els elements indispensables a partir dels quals bastir la proposta que el centre responsable del títol propi presenti a aprovació del Consell, juntament amb aquells altres que es considerin adeqüats en funció de les particularitats de la titulació.

En la memòria d’implantació, a banda de l’índex d’apartats també es detalla les qüestions i els continguts que cal analitzar i valorar al llarg d’aquest document de programació. En aquest sentit, per facilitar l’elaboració dels apartats s’ha cregut oportú introduir alguns exemples -extrets d’altres memòries d’implantació de nous estudis a la Universitat- que serveixin per il·lustrar i orientar el discurs a l’hora de tractar cada un dels temes que inclou la memòria.

Finalment, atès que es pretén atorgar a la memòria d’implantació la condició de document de compromís entre les unitats implicades, s’inclou un quadre resum que determina, per a cada apartat de la memòria, les unitats implicades en la seva elaboració, així com un full on aquestes han de constatar la seva conformitat -a través de la signatura del respectiu responsable- amb el compromís que s’ha assolit i reflectit en la memòria (Veure annex 1).

 
 
 
2. PROGRAMACIÓ DEL DIPLOMA DE PREGRAU I EL GRADUAT DE PRIMER CICLE


Com s’apunta anteriorment, la URV diferencia quatre tipus de titulacions pròpies, les quals responen a una estratègia diferent. Segons aquesta premissa a l’hora de dur a terme la seva programació cal tenir en compte la tipologia d’estudi propi objecte d’implantació.

En aquest sentit, la proposta de programació relativa a les titulacions pròpies organitzades a partir del reconeixement de la formació específica, rebuda en el marc d’una titulació homologada, tan sols requereix de l’estudi de la seva orientació acadèmica i la incardinació amb l’oferta global del centre on s’ha d’adscriure. Aquesta circumstància es dóna en el cas de les següents titulacions pròpies:


En el cas del graduat de primer cicle, només és necessària una sol·licitud del centre. Pel que fa al Diploma d’especialitat de pregrau, cal que el centre elabori i presenti una proposta de programació que cobreixi els següents apartats:

  1. L'objectiu de la titulació i perfil dels titulats

  2. La configuració i justificació de l’itinerari curricular

La proposta ha de concretar i justificar les assignatures troncals, obligatòries, optatives i de lliure elecció extracurriculars, si s’escau, que conformen l’itinerari que l’alumne ha de cobrir satisfactòriament per tal d’obtenir l’esmentat diploma, amb una càrrega docent mínima de 60 crèdits.

     
En tractar-se d’aquests dos tipus d’estudis propis, la proposta d’implantació no precisa d’estudi econòmic ja que el cost econòmic derivat de la seva implantació es contempla en el marc de la titulació a partir de la qual s’organitza l’estudi propi en qüestió. Per tant, el cost del personal acadèmic implicat en la docència del títol propi està recollit en el procés de càlcul del cost dels ensenyaments homologats i de la plantilla dels departaments, que anualment es realitza a la URV; mentre que la dotació de personal d’administració i serveis es correspon amb la dotació actual existent en les unitats (centre i departaments). En el cas del diploma d’especialització de pregrau, l’eventual oferta d’assignatures de lliure elecció extracurriculars que es pugui fer s’ha de basar necessàriament en disponibilitat de professorat en l’àrea de coneixement corresponent, de manera que l’activació de la titulació no impliqui cap cost de personal ni directament ni indirecta (a través de l’assumpció d’una càrrega docent en el títol propi que comporti la generació de necessitats de força docent en alguna altra titulació).

Semblantment, la despesa de manteniment i de funcionament es considera ja en el càlcul de la distribució del pressupost de centres i departaments, on intervenen diferents variables referides als estudis origen a partir dels quals es configura aquesta nova oferta pròpia. Finalment, la necessitat d’espais i/o equipaments ja està íntegrament coberta per l’actual dotació i/o previsió d’espais, infraestructura i/o equipaments de la Universitat Rovira i Virgili. En qualsevol cas es tracta d’espais, infraestrutura i/o equipaments que el centre on es preveu adscriure el nou estudi propi ja té disponibles.

En conseqüència, l’única despesa a cobrir per part de l’alumne d’aquestes varietats de titulacions pròpies és la taxa que s’estableixi per a cobrir els costos de tramitació i d’expedició del títol.


3. PROGRAMACIÓ DEL GRADUAT O GRADUAT SUPERIOR EN ÀMBIT ESPECÍFIC


Tal com es contempla en l’estructura de l’oferta de títols propis de la Universitat Rovira i Virgili, el graduat o el graduat superior en un àmbit específic es configura de manera independent a les titulacions homologades. Es tracta, per tant, d’una titulació amb una oferta acadèmica diferenciada, unes matèries específiques i una organització docent (pla d’estudis, càrrega lectiva, estructura cíclica, etc.) semblant a la de qualsevol estudi reglat. Així, sobre la base d’aquesta similitud amb les titulacions homologades, els criteris que regeixen la seva programació són anàlegs als emprats en la programació de títols homologats.

Conseqüentment, els aspectes que s’han de recollir en la memòria d’implantació són els que es relacionen a continuació i es desenvolupen en l’annex 2 d’aquest document.



  • La justificació de la implantació de la titulació pròpia i l’estimació de la demanda social
  • Les necessitats del mercat laboral i les sortides professionals
  • L’objectiu de la titulació i perfil dels titulats
  • L’estructura del pla d’estudis
  • Justificació de l’estructura suficient per desenvolupar la investigació relacionada amb la titulació
  • Previsió de la programació de formació continuada
  • Espais, equipaments i infrastructures de la titulació
  • Normes d’accés a la titulació
  • Previsió de nombre d’alumnes per curs
  • Previsió econòmica


  •  
     
    ANNEX 1

     
    QUADRE DE RESPONSABILITATS EN L’ELABORACIÓ DE LA MEMÒRIA D’IMPLANTACIÓ DE NOUS ESTUDIS I VIST-I-PLAU DE LES UNITATS IMPLICADES

     
     
     
     


     
     


     
     
     
     
     


     
    vist-i-plau de les unitats implicades

     
    Unitat implicada
    Descripció
    Càrrec/Signatura
    Centre d’adscripció de la titulació pròpia  
     
     
     
    Departament (1)
     
     
     
    (2)
     
     
     
    (3)
     
     
     
    (4)
     
     
     


     
     
     

     
    ANNEX 2
     
     
     
    PROPOSTA DE PROGRAMACIÓ D’ESTUDIS PROPIS.
    CONTINGUTS DE LA MEMÒRIA D’IMPLANTACIÓ


     
     
    ÍNDEX
     



    1. La justificació de la implantació de la titulació pròpia i l’estimació de la demanda social


    L’objectiu d’aquest apartat és destacar la importància i la conveniència de la implantació d’una titulació pròpia (graduat o graduat superior en un àmbit específic) a la Universitat Rovira i Virgili. L’argumentació es basa en una sèrie de factors que el centre ha d’especificar i justificar de manera resumida.

    A continuació s’especifica alguns d’aquests factors que cal tenir molt en compte a l’hora de sol·licitar la implantació de la titulació pròpia. Òbviament, a banda d’aquests, també es poden considerar altres elements que, des del centre, es creu que poden justificar la implantació dels estudis.

    Així, si escau, es pot fer referència als següents aspectes:

     

    Exemple

    El turisme i l'oci constitueixen dues activitats fonamentals a escala econòmica, social i territorial. Des d'un punt de vista productiu, s'han convertit en motors de creixement i d'ocupació, i s'han destacat per la gran capacitat per transformar la imatge, la dinàmica i l'estructura de territoris concrets. Com en altres sectors d'activitat econòmica, la formació, la investigació i la innovació són alguns dels principals factors de competitivitat.

    El turisme és una de les indústries amb més creixement a Europa i a la resta del món. Contribueix de forma molt important al sector serveis, que a la Unió Europea té una quota d'ocupació del 65% i en el PIB, del 50%, xifra superior a la del sector agrari i industrial junts. Segons estimacions del Grup d'Alt Nivell Turisme i Ocupació (GAN) de 1998, es preveu uns índexs de creixement anual del turisme a la UE superiors a la mitjana de l'economia en el seu conjunt durant els pròxims deu anys. A més a més, l'impacte del turisme tindrà un efecte positiu en altres sectors d'activitat que s’hi relacionen directament o indirectament.

    Tal com consigna l’informe recent Espanya: un turisme sostenible (Ministeri d'Economia i Hisenda i Ministeri de Medi Ambient, 1999), el turisme és a l’Estat espanyol "un sector de primera importància" la bona salut del qual és, a més a més, "un dels índexs del comportament de l'economia". Representa, en concret, més del 10% del producte interior brut, més de 4,4 bilions de pessetes d'ingressos anuals i més d'un milió d'ocupacions. Aquestes dades s’obtenen gràcies al fet que l’Estat espanyol rep cada any la visita de més de 43 milions de turistes estrangers, que els espanyols realitzen prop de 25 milions de viatges turístics anuals i que té una infraestructura que, només en el sector hoteler, significa una capacitat potencial de 170 milions de pernoctacions.

    En el conjunt de la província de Tarragona, es calcula que l'activitat turística representa, directament o indirectament, més del 20% del PIB generat i configura una de les branques amb més potencial de creixement i més capacitat d'incorporació de la dona en l'àmbit de les activitats productives remunerades.

    Segons dades disponibles de l'Anuari econòmic comarcal 2001 que publica la Caixa de Catalunya, l'ocupació en el sector de l'hoteleria –sector més estretament relacionat amb l'activitat turística– en el conjunt de Catalunya ha augmentat un 18% durant el període 19995-2000, mentre que el nombre total de persones ocupades en tots els sectors d'activitat tan sols s'ha incrementat un 16%.

    Una altra dada estadística que s’ha de considerar a l'hora de valorar la importància econòmica del turisme i la seva incidència a escala social és la que proporciona el padró de 1996. Així, els llocs de treball que genera el sector de l'hoteleria a la província de Tarragona suposen el 7% del total d'ocupacions generades pel conjunt de sectors productius i en el conjunt de Catalunya el pes d'aquest sector és del 5%.
    Així mateix, a la província es localitza el nucli central de la Costa Daurada –format pels termes de Salou, Cambrils i la Pineda– que constitueix un dels espais de destinació turística més important de la costa catalana. A més a més, en aquest mateix espai central hi ha el parc temàtic Port Aventura, que des de l'inici de la seva activitat ha contribuït a diversificar l'oferta turística i d'oci de la zona i, en definitiva, a dinamitzar el conjunt del sector turístic. Sens dubte, la implantació d'aquest parc temàtic ajudarà a incrementar les xifres exposades anteriorment de manera notable.

    Si bé aquestes dades serveixen per posar de manifest que el turisme és una activitat que, fins i tot a escala agregada, té una clara repercussió econòmica i, per tant, social i ambiental, també és cert que ajuden a pensar-hi com una activitat rellevant a què cal dedicar molta atenció des de tots els punts. De fet, el turisme i l'oci ja es consideren una activitat a tenir present en qualsevol mena de política pública (des de la cultural a la d'infraestructures) i un sector on es poden trobar múltiples possibilitats d’implantar nous negocis.

    (...)

    Malgrat aquestes consideracions, fins fa pocs anys el sistema universitari a l’Estat no era sensible a la necessitat d'incorporar el turisme i l'oci en les seves propostes curriculars. Encara que fins al moment no s'ha arribat a una situació plenament satisfactòria, des de 1996, amb l'homologació del títol de Diplomat/da en Turisme, ha canviat. Així, en l'actualitat, existeix una titulació de primer cicle en Turisme, alguns cursos de postgrau i estudis de tercer cicle tant en matèria de turisme com d'oci, i una proposta d'algunes universitats per homologar un segon cicle que condueixi a la titulació de Llicenciat/da en Turisme.

    Amb relació a aquest context territorial general i immediat, resulta pertinent implantar els estudis de Turisme a la Universitat Rovira i Virgili amb trets interdisciplinaris, a partir de l'aportació equilibrada d'algunes de les titulacions que, amb caràcter social i humà, s'imparteixen als centres de la URV.

    En aquest curs 2001-02 la diplomatura en Turisme s'imparteix en disset centres de Catalunya: tretze centres adscrits, tres centres integrats d'universitats privades i un centre integrat d'universitat pública. En general es tracta d'escoles que ofereixen aquests estudis a preus privats, per tant hi ha una oferta de centres públics molt reduïda en l’àmbit de la comunitat autònoma. Si s'analitza la localització geogràfica d'aquests centres, s'observa que únicament s'ofereix en un de les comarques de Tarragona –i a més a més a preu privat– i a la resta de províncies, en més d'un centre alhora.

    (...)
    En definitiva, amb la implantació de la diplomatura en Turisme es persegueix:
    • "Potenciar el turisme a les comarques de Tarragona", atesa la seva importància estratègica, segons constata la Direcció General d'Universitats (DGU).

    • Incrementar l'oferta d'aquests estudis a les comarques de Tarragona, implantant-los en un centre integrat en la mateixa URV i a través de preus de matrícula públics.

    • Adequar l'oferta d'estudis de la URV a la potencialitat científica interna, al seu entorn socioeconòmic i a una elevada demanda laboral de titulats universitaris.

    • Complir un dels acords del Claustre de la Universitat Rovira i Virgili en matèria d'ordenació acadèmica després de l'aprovació del mapa d'ensenyaments homologats de la URV.

    • Complir els criteris de la programació universitària, aprovats pel Consell Interuniversitari de Catalunya el 1998, en què es basa la proposta d'implantació de la titulació.





    2. Les necessitats del mercat laboral i les sortides professionals


    L’objectiu d’aquest apartat és presentar i descriure:


    Si escau, en l’elaboració d’aquest apartat es pot utilitzar la informació disponible sobre estudis realitzats –millor que siguin recents- sobre ocupació i/o inserció al mercat de treball dels graduats de la titulació objecte de justificació.

    En aquest sentit, pot ser de gran importància, sobre tot alhora de plantejar els punts favorables a la implantació, la implicació dels agents socials, econòmics, etc. que poden estar més directament interessats en la implantació de nous estudis a la URV a través del seu posicionament favorable. Això és: col·legis professionals, associacions empresarials, cambra de comerç, institucions tant públiques com privades, etc. A més, aquests poden disposar d’informació més exhaustiva sobre les necessitats del mercat de treball, principalment de la demarcació de Tarragona, en relació als titulats dels nous estudis.


    Exemple
    En primer lloc, cal destacar que la comunicació i les relacions públiques estan entre les cinc primeres funcions més demandades en les ofertes de treball segons un estudi de la Fundació Universitat-Empresa. De fet, el camp de la publicitat s'albira com un sector de futur en el qual, necessàriament, hi ha de tenir un paper destacat tant el món de l'audiovisual com de la xarxa. Sens dubte, aquesta relació tan directa amb aquest últim li ha de suposar un creixement molt més significatiu.

    Per altra banda, ens trobem en un entorn on el sector turístic, basat en activitats d'hoteleria, restauració, oci i recreació demanden cada cop més professionals dedicats al marketing, la publicitat i, sobre tot, les relacions públiques.

    En un futur immediat la generalització de l’ús de les noves tecnologies ha de configurar un escenari caracteritzat per les constants interrelacions entre col·lectius de diferents perfils, característiques i entorns a escala local, regional i, alhora, global. En aquest panorama caldrà disposar d’un personal coneixedor de les tècniques de relació i de publicitat que els han de permetre difondre no tan sols productes o mercaderies sinó també les idees i el coneixement.

    Preferentment, els llicenciats en Publicitat i Relacions Públiques s'ocupen de:
    1. El contacte amb el públic i de la imatge de les organitzacions públiques i privades


    2. La creació, coordinació i difusió de campanyes publicitàries


    3. L'assessoria tant d'imatge com de publicitat

    Aquestes ocupacions es poden agrupar en les següents àrees d'activitat: Imatge i mitjans àudiovisuals; Marqueting; Mitjans de comunicació social; Relacions públiques; Organització de campanyes publicitàries i Docència i recerca. Aquests titulats desenvolupen la seva activitat professional en departaments de comunicació, informació o markèting de qualsevol empresa, mitjans de comunicació, editorials, agències de premsa, empreses turístiques, d'hosteleria o del sector serveis, agències de viatges, organismes públics i en l'àmbit de la docència i de la recerca.




    3. L’objectiu de la titulació i perfil dels titulats


    En aquest apartat s’ha d’especificar la denominació exacta de la titulació de sortida, la qual ha de correspondre a una de les següents tipologies de títols propis, tal com es defineixen en l’estructura de títols propis de la Universitat Rovira i Virgili, aprovada pel seu Claustre del 29 de novembre de 2002.


    Tipologia Titulació de sortida Objectiu
    1 Diploma de pregrau Reconèixer una especialització assolida a través d’itineraris prefigurats(1)
    2 Graduat de primer cicle Reconèixer la formació obtinguda amb la superació d’un nombre mínim de crèdits dins uns estudis de 1r i 2n cicle
    3 Graduat (si és de 1r cicle) Reconèixer la formació rebuda, en un camp específic, en el marc de titulacions organitzades al marge d’estudis homologats
    Graduat Superior (si és de 1r i 2n, o 2n cicle)
    1. Atès que els itineraris es realitzen en el marc d’una titulació reglada, poden conduir a una doble titulació.




    A més, cada tipus de titulació s’ha d’acompanyar de l’especialitat o àmbit en el qual es centren els estudis conduents a l’obtenció de la titulació objecte d’implantació.

    Prèviament a la descripció del pla d’estudis, un aspecte que és molt important concretar a l’hora de configurar aquesta nova oferta és el referit als objectius formatius del nou estudi propi, així com el perfil dels nous titulats. En el moment de definir aquest perfil es demana fixar les qualitats que ha de tenir el titulat quan finalitzi els seus estudis en termes de coneixements, habilitats i aptituds.

     
     

    4. L’estructura del pla d’estudis



    Aquest apartat ha de contenir l’anàlisi de l’estructura global del pla d'estudis de la nova titulació pròpia que es preveu implantar. Així cal fer referència a aspectes com:

    Estudis de 1r cicle
    CURS
    CRÈDIT
    OBLIGATORI
    OPTATIU
    LLIURE
    CONFIGURACIÓ
    FI DE CARRERA
    TOTAL

    1r
     
    12

    0

    6

    0

    60

    2n
     
    12

    18

    6

    0

    60

    3r

    0

    24

    6

    0

    60

    TOTAL

    24

    42

    18

    0

    180


     
    Estudis de 2n cicle

    CURS
    CRÈDIT
    OBLIGATORI
    OPTATIU
    LLIURE
    CONFIGURACIÓ
    FI DE CARRERA
    TOTAL

    1r
     
    9

    10,5

    9

     
     
    60

    2n
     
    9

    13,5

    3

     
     
    60

    TOTAL

    18

    24

    12

    120


     


    A més del document de pla d’estudis pròpiament dit també és imprescindible incloure en la memòria el desplegament del pla d’estudis tenint en compte els següents aspectes:

    1. La distribució de les assignatures per curs.

    2. La concreció dels crèdits per tipus d’activitat (Teoria, Problemes/Seminaris, Pràctiques, Projecte Fi Carrera) de cada assignatura.

    3. La concreció de l’/les àrea/es de coneixement implicada/es en la docència de cada assignatura, juntament amb el nombre de crèdits que se li assignen.


    Exemple de desplegament pla d’estudis amb distribució de les assignatures per curs i definició de crèdits per tipus d’activitat i àrea de coneixement



     

    5. Justificació de l’estructura suficient per desenvolupar la investigació relacionada amb la titulació

    En aquest apartat és pot justificar, si escau, l’existència d’una estructura de recerca (grup/s de recerca) relacionada amb el nou estudi propi a través del desenvolupament d’activitats de recerca relacionades amb la docència associada a aquesta titulació pròpia que es vol implantar. Aquesta estructura s’ha de vincular al/s departament/s que puguin estar més directament implicats amb la docència dels nous estudis.

    En aquest sentit cal detallar les diferents línies de recerca desenvolupades per aquesta estructura així com les àrees temàtiques de la docència realitzada per aquests grups.

     
    6. Previsió de la programació de formació continuada

    Es demana la concreció de l’oferta de formació continuada que es dóna als alumnes que hagin finalitzat els estudis conduents a l’obtenció de la titulació que es vol implantar.

    Aquesta oferta abasta l’oferta de cursos de postgrau –oficials i propis- que ofereix tant el centre com el conjunt de la Universitat i que, òbviament, tinguin relació amb els estudis realitzats. Per tant, si escau, cal fer referència a:

    1. Programa/es de doctorat

    2. Mestratges

    3. Cursos de postgrau

    4. Cursos d’especialització


    7. Espais, equipaments i infrastructures de la titulació

    En aquest apartat de la memòria cal detallar els espais, equipaments i infraestructures que es preveu utilitzar en el desenvolupament de les activitats relacionades amb la nova titulació pròpia.

    En primer lloc, cal determinar el centre (facultat o escola) on està previst adscriure la nova titulació pròpia i que, per tant, tindrà encomanada la gestió administrativa i la seva organització. Aquest ha de justificar i detallar els espais i la infraestructura disponible sobre la base de la dotació actual d’espais susceptibles d’acollir les activitats docents derivades del desenvolupament del pla d’estudis del nou ensenyament propi.

    Per altra banda, entre els espais que cal tenir en compte es troben tant els que es poden qualificar d’específics pel desenvolupament de la docència relacionada amb la nova titulació pròpia (aulari i laboratoris), com els que tenen un ús compartit simultàniament amb la resta de titulacions (sala d’ordinadors, biblioteca, sala d’estudis, servei de reprografia, bar, etc.) del centre i/o campus.

    1. Espais docents: S’ha de relacionar els diferents espais (aulari, laboratoris experimentals i altres espais específics per a la docència) on està previst realitzar l’activitat docent relacionada amb la nova titulació pròpia juntament amb la respectiva superfície (en metres quadrats) i capacitat màxima d’acollida (nombre d’alumnes), tenint en compte la normativa vigent respecte a les exigències materials mínimes per al reconeixement de centres universitaris segons el Reial Decret 557/91, de 12 d’abril de 1991 (BOE de 20 d’abril de 1991).


    Condicions respecte dels espais docents
    Espai
    Rang
    Estàndar
    Aules
    Fins a 40 alumnes
    1,5 m2 per alumne
    > 40 alumnes
    1,25 m2 per alumne
    Laboratoris docents
    7 m2 per alumne


    Exemple:

    Les aules on s’impartirà la docència de la titulació són les següents:
    • Una aula de 80 alumnes per al primer curs, més una aula de 40 alumnes per a desdoblament de problemes. Es disposa actualment de l’aula 207 ( capacitat per a 80 alumnes) i de l’aula 209 ( capacitat per a 48 alumnes).

    • Una aula de 60 alumnes per al segon curs, més una aula de 40 alumnes per a desdoblament de problemes. Disposem actualment de l’aula 206 (capacitat per a 64 alumnes) i de l’aula 211 (capacitat per a 48 alumnes).

    • Una aula de 60 alumnes per al segon curs, més una aula de 40 alumnes per a desdoblament de problemes. Disposem actualment de l’aula 105 (capacitat per a 64 alumnes) i de l’aula 218 (capacitat per a 48 alumnes).

    En aquest sentit, també es recomana fer referència a la dotació d’equipament de les aules (projector de transparències, canons mòbils de projecció, etc.) i, si escau, els laboratoris (instrumental, material tècnic disponible, etc.).

    1. Aula d’informàtica: S’indica la superfície d’aquest espai i el nombre d’ordinadors disponibles per als alumnes. També es pot descriure les característiques tant de hardware com de software del maquinari, i l’horari d’obertura al públic.

    2.  

      Exemple
      Una aula d’informàtica de 120 metres quadrats que consisteix en 40 PC’s Pentium IV a 1.8 GHZ, amb 256 MB de RAM i 40GB de disc, amb monitor de 17 polzades. L’aula d’informàtica està oberta de 8:00 a 20:00 de dilluns a divendres.


    3. Biblioteca: S’indica la superfície d’aquest espai i el nombre d’ordinadors disponibles per als alumnes. També és important incloure informació sobre el fons bibliogràfic existent en els seus diferents suports i que estarà a l’abast dels alumnes de la nova titulació.

    4.  

      Exemple
      La biblioteca ocupa 2.000 metres quadrats.

      El fons bibliogràfic consta de més de 17.000 monografies, 350 publicacions periòdiques, més de 1.500 projectes finals de carrera, a més d’altres materials (cd-roms, disquets, vídeos, etc.).


    5. Serveis Comuns: Es tracta d’enumerar els diferents serveis comuns de què disposa el centre i/o campus per als diferents col·lectius que conformen la comunitat educativa a la qual s’integraran els estudiants, professorat , personal d’administració i serveis vinculat als nous estudis. Entre aquests es poden considerar: secretaria del centre, aula magna, sala de graus, servei de fotocòpies, sala d’estudiants, punt d’informació, bar, etc.

    6.  

    8. Normes d’accés a la titulació

    En primer lloc, cal determinar els requisits formatius -sobre tot si és de 2n cicle- que han de complir aquelles persones que vulguin accedir al graduat o graduat superior objecte d’implantació, així com el procés que regula l’accés a aquest tipus d’estudi propi. També, si escau, és necessari palesar les situacions excepcionals que es puguin produir i els mecanismes adequats per resoldre-les.


    Exemple


    Poden accedir al Graduat Supeior en Dret Ambiental les persones que tinguin superat:
      1. el primer cicle de la llicenciatura de Dret,

      2. el primer cicle de la llicenciatura en Ciències Polítiques,


    o tinguin el títol de Diplomat/da en Gestió i Administració Pública.

    Excepcionalment podran accedir al Graduat Superior les persones que hagin completat un primer cicle en altres estudis universitaris amb l’autorització de la Comissió de selecció i d’acord amb les condicions que aquesta estableixi.



    9. Previsió de nombre d’alumnes per curs


    A continuació, en relació a la nova titulació cal indicar, a partir de l’oferta de places prevista, el nombre de llocs escolars que es pretenen cobrir cada curs. Tenint en compte, d’una banda, la necessitat de disposar d’una metodologia de càlcul homogènia per a tots els estudis i, de l’altra, la posterior utilitat del resultat d’aquest procés en el finançament de la nova titulació per la Direcció General d’Universitats (DGU), es decideix aplicar el mètode de càlcul de la matrícula d’alumnes per curs i any acadèmic, definit per la DGU, en els "Mòduls de Finançament de la DGU per nous ensenyaments".


      Exemple: Estudi de 1r cicle, amb una oferta de places de 80.


    Curs
    Alumnes Acumulats
    1r
    2n
    3r
    1r any
    80


    80
    2n any
    92
    60

    152
    3r any
    93
    79
    48
    220




    Un cop es disposa de la distribució d’alumnes matriculats per curs i any acadèmic, es pot realitzar la previsió de la partida d’ingressos relativa a "Ingressos per matrícula" – de la nova titulació pròpia - per a cada exercici pressupostari.

    En aquest apartat convé una estimació raonada del nombre d’estudiants, d’acord amb les consideracions sobre demanda que s’hagin fet a l’apartat 1 o d’altres. Atesa la possibilitat d’estructurar la titulació pròpia amb un cert nivell d’integració amb alguna altra d’homologada, cal fer també una estimació del nombre d’estudiants de titulacions homologades que podran optar per cursar també el títol propi, els quals caldrà referir a nombre d’estudiants equivalents, aplicant-los-hi el percentatge de crèdits del títol propi que els falti per a completar la titulació. D’aquesta manera,

    On NE és el nombre total d’estudiants equivalents i en el sumatori cal considerar el nombre esperat d’estudiants procedents d’altres ensenyaments, multiplicats pel factor corresponent.



    10. Previsió econòmica

    L’objectiu de l’estudi econòmic és assegurar la disponibilitat de recursos econòmics per a la viabilitat del projecte a l’inici de les activitats, i fins a la plena implantació de la titulació pròpia, sobre la base del criteri de sostenibilitat econòmica atès que aquesta tipologia d’estudis no està subjecta a finançament públic.

    Atès que es tracta d’un graduat o graduat superior en un àmbit específic (tipus 3) -organitzat independentment de les titulacions homologades- cal concretar el càlcul del cost econòmic total que suposa la seva implantació, tot detallant el cost parcial de cada anualitat, que varia en funció de la durada dels estudis, sobre la base dels següents aspectes:

    1. Cost de l’increment de plantilla de personal docent

    El procés de càlcul que s’aplica en la valoració econòmica de la plantilla de professorat es basa en els criteris fixats pel model de càlcul de la plantilla teòrica de professorat vigent en el moment de realitzar l’estudi. En aquest cas s’utilitza el mateix model, aprovat en Junta de Govern de la URV de data 28 d’abril de 1999, que regeix per al conjunt de l’oferta d’estudis homologats.

    En el càlcul del cost de la plantilla de personal acadèmic intervenen els següents paràmetres: la càrrega docent generada pel nou estudi propi, el nombre de places de professorat per categoria, i la retribució salarial corresponent a cada categoria de professorat.

    Càlcul de l’increment de la càrrega docent
    Prèviament a la valoració econòmica del professorat cal conèixer l’increment de la càrrega docent derivat del desplegament i aplicació del pla d’estudis del graduat o graduat superior en àmbit específic, en termes de crèdits per grup (CR*GR), i el seu equivalent a jornada completa (EJC).
    Per obtenir la càrrega docent generada pel nou estudi propi s’utilitza els inputs que es relacionen a continuació:

    Així, per tal d’adequar el càlcul al model cal tenir en compte les següents especificacions:
      • Grandària màxima del grup segons el tipus d’activitat. Defineix el nombre màxim d’alumnes per grup a partir del qual pot desdoblar-se una assignatura i generar-ne un de nou.
    Cicle
    Teoria
    Problemes/Seminaris
    Pràctiques (Laboratori-Aula Informàtica)
    1r
    120
    60
    20
    2n
    120
    60
    10

      • Factor d’optativitat (1 a 2). A efectes de càlcul de càrrega docent, s’aplica un factor d’optativitat d’1 a 2; de manera que per cada crèdit optatiu que l’alumne ha de superar –per titular-se-, l’oferta del pla d’estudis n’ha de preveure dos, que són els que realment computen en el càlcul del cost de l’ensenyament.

    L’increment de càrrega docent per àrea de coneixement es calcula a partir de la diferència entre la força docent disponible en plantilla i la càrrega docent total –suma de l’actual (homologada i pròpia) i la derivada de la implantació del nou pla d’estudis propi-. Aquesta càrrega docent addicional s’ha de cobrir a partir de l’aprofitament de l’excedent de força docent actual dels departaments implicats i la contractació de nou professorat associat.

    1. Càlcul del cost del personal d’administració i serveis

      En primer lloc, s’ha de calcular la plantilla del personal d’administració i serveis (PAS) que implica la implantació del nou estudi, a partir de l’aplicació dels criteris utilitzats en el dimensionat de la plantilla de centre i departament del nou catàleg de llocs de treball del PAS.

      A continuació, es determina l’increment del nombre de places de personal d’administració i serveis a partir de la diferència entre la dotació actual i la generada per la nova titulació.

      Finalment, el cost econòmic d’aquest augment es fixa sobre la base del cost promig del PAS.

    2. La previsió de despesa d’inversions en immobles i equipaments (adquisició i instal·lació)

      El graduat o graduat superior en un àmbit específic (tipus 3) no ha de suposar cap cost addicional en matèria d’inversions en immobles i equipaments -adquisició i instal·lació- (Capítol VI), ja que es tracta d’utilitzar tant la infraestructura com la dotació d’equipament disponible actualment.

    3. La previsió de despesa de manteniment i de funcionament

      A l’hora d’analitzar el graduat o graduat superior en un àmbit específic (tipus 3) el càlcul de la despesa de funcionament es basa en l’aplicació dels criteris de distribució de les despeses de funcionament referits als estudis de pregrau no homologats, que s’utilitzen a la Universitat Rovira i Virgili des del pressupost 2003. Així, per al càlcul de la despesa de funcionament del centre on s’imparteix el graduat o graduat superior intervé el nombre d’Equivalents a Jornada Completa (EJC) i el d’alumnes matriculats; mentre que la despesa de funcionament del/s departament/s que imparteixen l’esmentat graduat es considera el nombre d’Equivalents a Jornada Completa (EJC) i els crèdits*alumne corregit pel factor d’experimentalitat del departament.

      De forma resumida les variables que es consideren a l’hora de calcular el cost de funcionament relatiu a centres i departaments es presenta en el quadre següent.

    4. Variable
      Centre
      Departament
      EJC
      X
      X
      Alumnes matriculats
      X

      Crèdits*alumne

      X



    5. El cost total del títol de graduat o graduat superior

      L’establiment d’aquests costos parcials ha de permetre establir el cost total d’implantació del graduat o graduat superior en un àmbit específic tal com especifica l’expressió següent.

    6. Cost Total Tipus 3 = S (personal docent, recursos materials, despesa de funcionament de centre i departament, overhead per a la URV)

       

    7. La previsió d’ingressos del títol de graduat o graduat superior

    La partida d’ingressos que cal preveure en relació a la implantació del graduat o graduat superior en àmbit específic és la procedent dels ingressos per matrícula. És necessari concretar l’import econòmic corresponent a cada una de les anualitats tal com mostra la taula següent.


    Any n
    (4r trimestre)
    Any n+1
    Any n+2
    Any n+3
    (...)
    Ingressos per matrícula (1)

















    Total Ingressos





    (1) Els ingressos per matrícula es calculen segons la previsió d’alumnes equivalents d'entrada i amb el cost del crèdit que ajusti els ingressos a les despeses previstes.


    El cost del crèdit a considerar és funció de la previsió del nombre mínim d’alumnes equivalents d’entrada i de les despeses calculades en el punt anterior, de tal manera que una matrícula d’alumnes ajustada a la previsió garanteix la cobertura d’aquests costos totals. La sostenibilitat de la titulació requereix, doncs, l’assoliment i manteniment de xifres de matriculació iguals o superiors a aquest nombre mínim d’alumnes. En aquest sentit, la posada en funcionament de la titulació s’haurà de reconsiderar si la matriculació en el primer any s’allunya de la previsió feta. De la mateixa manera, un cop activada la titulació, caldrà plantejar la desactivació si el nombre d’estudiants nous evoluciona cap a nivells que la facin insostenible. Per contra, en el cas de xifres de matriculació superiors a la mínima prevista, la diferència entre els ingressos i les despeses es repartirà entre el centre on s’imparteix la titulació i la universitat.