EDUCACIÓ SOCIAL

Sota la denominació d’educació social trobem tots aquells processos educatius vinculats a la necessitat de donar resposta a les demandes d’accés a la cultura, al benestar i a la qualitat de vida, i a les demandes de participació en la vida social de tots els col·lectius de població.

En el desenvolupament dels nous serveis d’atenció a les persones, que sovint necessiten incorporar una dimensió formativa, l’educació social hi té un paper important. És per això que aquesta activitat apareix vinculada a les anomenades noves professions.

Tipus
diplomatura (1r cicle)
Durada mínima
3 anys
Títol
Diplomat/da en Educació Social (homologat)
Crèdits 180 (135 obligatoris, 27 optatius, 18 lliure elecció)
Recomanacions

Atesa la vinculació d’aquests estudis amb les humanitats i les ciències socials, es recomana que els estudiants de l’etapa secundària que vulguin cursar-los treballin especialment aquestes àrees.

El bon domini de l’anglès facilitarà a l’alumne conèixer de primera mà les publicacions dels nous avenços científics en el camp de l’Educació Social.

Si els estudiants no tenen experiència o cap vinculació prèvia amb el món de l’Educació Social, és molt recomanable que s’iniciïn en aquest camp participant de manera voluntària en l’ampli teixit d’entitats i associacions que promouen l’atenció a les persones.

Notes i vies d’accés
PAU 2003: 5,92
CFGS/FP2: 7,70
Més grans de 25 anys: 7,17
Amb titulacions universitàries finalitzades: 2,02 (mitjana ponderada de 0 a 4 punts)
PAU / batxillerat LOGSE:     
  • Cientificotècnica
  • Humanitats
  • Ciències Socials
  • Ciències de la Salut
  • Arts
COU:
  1. Cientificotecnològica
  2. Biosanitària
  3. Ciències Socials
  4. Humanisticolingüística

Cicles Formatius de Grau Superior i Formació Professional

Proves d'Accés als estudis universitaris per als més grans de 25 anys: Cientifico-Tècnica i Ciències de la Salut i Humanitats i Ciències Socials

Accés als segons cicles

Una vegada obtinguda la diplomatura d'Educació Social, es pot accedir als segons cicles següents:

  • Sense complements de formació: Antropologia Social i Cultural
  • Amb complements de formació: Pedagogia, Psicopedagogia, Ciències del Treball, Estudis Alemanys, Arqueologia, Comunicació Audiovisual, Documentació, Història i Ciències de la Música, Humanitats, Lingüística, Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Traducció i Interpretació, Estudis d'Àsia Oriental.

EL NOSTRE ESTUDI Places de nou ingrés: 40
Horari: matí i tarda
índex
Contactar amb la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia
índex
Pla d'Estudis

L’objectiu d’aquesta titulació és formar professionals especialitzats en la intervenció socioeducativa en contextos educatius no formals. Aquesta diplomatura proporciona una formació cientificotècnica que permet desenvolupar la tasca professional en els tres gran àmbits d’intervenció de l’educador social:

  • Educació Social especialitzada, destinada a col·lectius de població en situació de marginació o exclusió social, de desadaptació social i en situació de risc social.
  • Animació sociocultural, que es caracteritza per prestar atenció a les necessitats socioculturals i de desenvolupament comunitari d’una determinada població o territori.
  • Educació d’adults, que es caracteritza per atendre les necessitats formatives de la població adulta vinculades al desenvolupament personal i a l’adaptació sociolaboral.

Al llarg de la diplomatura l’alumne podrà assolir tot un conjunt de capacitats imprescindibles per al desenvolupament correcte de la tasca professional:

  • La capacitat de conèixer l’entorn social, comunitari o institucional en què es desenvolupa la intervenció de l’educador social, analitzant-ne aquells trets més significatius.
  • La capacitat de conèixer l’educand, la persona amb la qual es treballarà, tant des d’una visió individual com des de la consideració de pertinença a un grup determinat.
  • La capacitat de planejar l’acció educativa a desenvolupar, integrant les dades de l’entorn i del subjecte, participant —junt amb altres professionals— en l’elaboració del diagnòstic de necessitats socioeducatives, formulant objectius de la intervenció, dissenyant estratègies d’intervenció.
  • La capacitat de desenvolupar l’acció educativa planejada a través de la relació personal, de la dinamització d’activitats, de l’animació de grups o d’altres mitjans.
  • La capacitat d’intervenir en la gestió de les organitzacions des d’on es desenvolupa l’acció de l’educació social.
Les pràctiques

L’alumne realitza les pràctiques al segon quadrimestre del segon curs (Pràcticum I) i al primer quadrimestre del tercer curs (Pràcticum II – III).

El Pràcticum I consta de 6 crèdits i constitueix una aproximació al món professional de l’educador mitjançant la participació de l’estudiant en un conjunt d’activitats, com per exemple conferències, seminaris i visites guiades a diferents centres, institucions, serveis o empreses on hi ha aquesta figura professional.

El Pràcticum II –III consta de 27 crèdits i suposa la immersió de l’alumne en el centre, institució o servei que hagi triat. Les tasques que haurà de realitzar en aquesta fase del Pràcticum seran dissenyar un programa d’intervenció educativa i aplicar-lo, sempre amb la guia i l’assessorament del tutor de la institució on faci les pràctiques.

Finalment, l’alumne haurà de presentar una memòria de les pràctiques de la qual serà avaluat i si ho desitja podrà defensar-la públicament per tal d’optar a la màxima qualificació.

Els nostres alumnes

Els alumnes de l’ensenyament d’Educació Social han de tenir present que, com a futurs professionals de l’educació, adquiriran una gran responsabilitat social, ja que es tracta d’un dels serveis universals més importants per a l’ésser humà. Per això volem alumnes responsables i sensibles envers temes d’actualitat i amb un bon bagatge cultural. La lectura de llibres, revistes i diaris de qualitat els ajudarà en la necessària formació d’una opinió independent, crítica i fonamentada, imprescindible per analitzar i comprendre la realitat socioeducativa sobre la qual han d’intervenir professionalment en el futur.

El mateix succeeix amb l'ús de les xarxes telemàtiques. És interessant que els nostres alumnes participin en fòrums i xats d'interès educatiu. Formar part de comunitats virtuals d'aprenentatge i desenvolupar les estratègies del bon ús de les xarxes, que aniran aprenent durant els estudis d’Educació Social, són activitats que no han de deixar de practicar i aprendre.

Atès el fort component relacional de l’activitat de l’educador/a, també és molt important la maduresa i l’equilibri personal, la reflexió sobre les actituds que guien el propi comportament, la motivació, l’empatia i la capacitat de treballar en equip.

La inserció laboral. Sortides professionals

Els àmbits d’inserció laboral de l’educador/a social són molt diversos. A continuació hi ha una relació de sortides professionals i, entre parèntesis, llocs concrets on hi ha la figura de l’educador/a com un integrant dels equips multiprofessionals.

Educació social especialitzada

  • Atenció a la infància i a l'adolescència en risc social (centres residencials d’acció educativa, centres d’acollida, centres oberts, etc.).
  • Serveis socials d'atenció primària (unitats bàsiques d’atenció social primària dels ajuntaments).
  • Educador/a en centres de justícia i presons o en mesures alternatives (centres educatius per a joves infractors de la llei, centres penitenciaris, programes de medi obert per a infractors de la llei, etc.).
  • Atenció a col·lectius de població amb dificultats especials d’inserció social i laboral (programes específics de les administracions públiques per a immigrants, centres per a discapacitats físics o psíquics, unitats de drogodependències dels hospitals, llars per a dones maltractades, etc.).

Formació d’adults

  • Suport als processos de formació de persones adultes i de formació per a la inserció laboral (escoles d’adults, serveis d’inserció laboral de les administracions públiques, etc.).

Animació sociocultural

  • Animació en residències i equipaments per a la gent gran (residències per a la gent gran, centres sociosanitaris, etc.).
  • Educació en el lleure i animació sociocultural (centres cívics, casals, etc.).

En funció dels sectors o dels territoris, es poden trobar graus diferents d'institucionalització de la figura de l'educador/a social. Alguns dels àmbits de treball no ho són en exclusiva, sinó en concurrència amb d'altres professionals i perfils.

La intervenció social i el serveis d'atenció a les persones són sectors dinàmics, cosa que implica que els àmbits de treball evolucionen d'acord amb les necessitats i se'n generen de nous o es transformen d'acord amb les demandes socials emergents.

Així, avui es comença a detectar més demanda de professionals en els àmbits de tipus sociosanitari, en els serveis relacionats amb la gent gran i en els relacionats amb el lleure, mentre que d'altres àmbits més tradicionals, com pot ser el de la infància en risc, presenten més saturació en l'ocupació.