*i demés
És un castellanisme que en alguns casos es pot eliminar i en d'altres es pot substituir per etc.

*El Pla avalua els estudis de tercer cicle: doctorat, màsters, postgraus i demés.
El Pla avalua els estudis de tercer cicle: doctorat, màsters i postgraus.
*El Servei d'Informàtica s'ocuparà dels ordinadors personals, la telefonia, les connexions amb la xarxa i demés.
El Servei d'Informàtica s'ocuparà dels ordinadors personals, la telefonia, les connexions amb la xarxa, etc.


i escaig
És una forma excessivament literària per al llenguatge administratiu, àmbit en què es pot fer servir més de o recórrer a construccions alternatives, segons el context.

Van assistir al concert inaugural més de cinc-centes persones.
Els assistents al concert inaugural eren més de cinc-cents.


igual
Aquest adjectiu, que només vol dir 'de la mateixa manera', no és sinònim de l'adverbi potser. Tot i que aquesta incorrecció és més pròpia de la llengua oral, comença a transcendir a l'escriptura, i cal evitar-ho.

*Carles Foix va manifestar que igual es presentaria com a canditat.
Carles Foix va manifestar que potser es presentaria com a canditat.
Carles Foix va manifestar que era possible que es presentés com a canditat.


*immediacions
Tot i que la paraula immediació existeix (és un terme jurídic), és incorrecte fer servir el plural com a sinònim de voltants o rodalia.

implementar
És un verb del camp de la informàtica que s'està estenent abusivament a altres contextos, en els quals caldria alternar-lo amb altres verbs com ara aplicar, fer arribar, etc.

*En tres mesos implementarem aquestes mesures a tota la Facultat.
En tres mesos estendrem aquestes mesures a tota la Facultat.


impresos / impressió, impressora
Els compostos de -pressió s'escriuen amb doble s. Però impresos no és un compost i només en porta una.

*imprimit/da
El participi del verb imprimir és imprès/esa.

*incautar
Les formes correctes són confiscar o requisar.

incidir
Aquest verb vol dir bàsicament repercutir i no pas insistir. El mateix passa amb incidència.

La informació prèvia ha incidit en l'augment de la matrícula.
*Potser caldria incidir més en aquest punt.
Potser caldria insistir més en aquest punt.


*incluir, *incluït/ida
L'infinitiu d'aquest verb és incloure i el participi inclòs/osa.

*inclús
No és correcte com a adverbi i s'ha de substituir per fins i tot. En contextos més formals també es pot utilitzar àdhuc o fins.

*incurrir
La forma correcta és incórrer.

índex
El plural d'aquest substantiu és índexs, amb la mateixa pronunciació.

informar
Cal recordar que l'ús administratiu correcte requereix les preposicions de o sobre. D'altra banda, la persona informada és el complement directe i, per tant, no s'introdueix amb la preposició a.

*Informo favorablement la proposta de contractació.
Informo favorablement sobre la proposta de contractació.
*Heu d'informar a la gerent dels últims transvasaments de partides pressupostàries.
Heu d'informar la gerent dels últims transvasaments de partides pressupostàries.


infraestructura
Aquesta és la forma normativa, que com passa amb termes semblants (els formats amb estructura o d'altres com poliesportiu, autoescola, drogoaddicció) no omet la vocal inicial.

infrascrit/a
Cal tenir en compte que l'article masculí s'apostrofa davant d'infrascrit, però no davant d'infrascrita. És sinònim de sotasignat/da. Recordem que *sotasignant no és normatiu.

*insertar
La forma correcta de l'infinitiu és inserir. El substantiu és inserció, no pas insert.

instància
La forma preferent per referir-se a aquest document és sol·licitud.

*intermig/tja
La forma correcta d'aquest adjectiu és intermedi/èdia.

interval
És una paraula aguda i, per tant, no s'accentua.

invitar
És tan correcte com convidar.

ítem
Aquesta paraula, originalment un adverbi llatí, ha estès molt el seu significat darrerament: 'cadascuna de les parts que es valoren en un test', 'paraula clau d'un article', etc. Com que encara està pendent de fixació i, en qualsevol cas, és un tecnicisme, en general són preferibles alternatives com punt, qüestió o tema.



universitat rovira i virgili