 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| d'alguna
manera Cal no abusar d'aquesta expressió, perquè sovint és supèrflua.
d'antuvi És una forma correcta però massa formal per als textos administratius, en els qual és preferible d'entrada. d'aquí a La preposició a no s'ha d'ometre. Cal tenir present que les formes dins i dintre no són sinònimes d'aquesta locució.
*d'ara en endavant La normativa només accepta les formes en endavant o d'ara endavant. darrere Normativament aquest adverbi acaba en -e. Com a adjectiu té dues terminacions (darrer/a) i és a partir de la femenina que es forma l'adverbi darrerament. de + cognom En l'expressió del nom complet aquesta preposició s'escriu en minúscula i no es té en compte per a l'ordenació alfabètica. Quan es prescindeix del nom de pila passa a anar en majúscula. de data Sempre complementa un nom (el d'un document) i és una expressió sinònima d'amb data.
de + infinitiu És un castellanisme quan s'utilitza amb valor condicional i s'ha de substituir per una conjunció condicional: si, en el cas que, posat que, etc.
*de l'ordre de És preferible substituir aquesta locució per altres expressions més genuïnes com ara prop de, més o menys, aproximadament, etc.
*de quant en quant, *de tant en quant La forma correcta és de tant en tant. *debatir La forma correcta de l'infinitiu és debatre i la del participi debatut/da. decenni Vol dir 'període de deu anys'. L'adjectiu corresponent és decennal i significa 'que consta de deu anys' o 'que té lloc cada deu anys'. *decepcionar La forma correcta de l'infinitiu és decebre i la del participi decebut/da. degut a Com a conjunció causal és un castellanisme que cal substituir per a causa de, gràcies a, per culpa de, etc. En canvi, és correcte com a participi del verb deure i com a tal té quatre terminacions: degut, deguda, deguts, degudes. En aquest cas, sol anar darrere del verb ser.
demà passat Aquest és l'ordre correcte i no pas *passat demà, que és un castellanisme. De la mateixa manera, l'adjectiu passat va darrere dels dies de la setmana: dilluns passat, dijous passat, etc. *demés És un castellanisme que s'ha de substituir, segons el context, per la resta, els altres, etc.
dependent/depenent Cal anar amb compte de no confondre aquestes dues paraules. Depenent és el gerundi del verb dependre, mentre que dependent és, d'una banda, la persona que despatxa en una botiga i, de l'altra, el contrari d'independent.
des de/des que Cal recordar que des de s'escriu separat i que la preposició de cau davant de la conjunció.
descontent(a)/descontentament Cal no confondre aquestes dues paraules: la primera és un adjectiu i la segona un substantiu.
*desempenyar Aquest verb és un castellanisme i s'ha de substituir, segons els casos, per exercir o ocupar, fer, dur a terme, etc.
desenvolupar En sentit genèric vol dir 'fer créixer'. Per tant, val més prescindir-ne quan ens referim clarament a càrrecs, context en què són més adequats els verbs ocupar o exercir.
*despedir La forma correcta és acomiadar. Si ens referim a treballadors amb càrrec, també es pot utilitzar destituir o separar. *despreciar És un castellanisme que s'ha de substituir, segons el context en què es trobi, per menysprear ('tenir per menys') o negligir ('no tenir en compte').
*desprovist/a La forma correcta del participi és desproveït/da. *detentar La forma catalana d'aquest verb és detenir i en llenguatge especialitzat significa 'retenir per a si' o 'acaparar', però no s'ha de fer servir com a sinònim de tenir, exercir o ocupar (referent a càrrecs).
*devengar Aquest verb és un castellanisme que cal substituir per formes com meritar, produir, costar, vèncer, etc., segons el context.
*diferent a La forma correcta és diferent de. dimensionament/dimensionat(da) Cal no confondre aquestes dues formes derivades del verb dimensionar. La primera és un substantiu que indica l'acció i la segona és un adjectiu que indica l'efecte.
dins de / dintre de En referir-nos a terminis, la forma correcta és d'aquí a. La preposició a no s'ha d'ometre.
direcció No és sinònim d'adreça. Domicili i adreça sí que són sinònims. disciplinari/ària Aquestes són les formes correctes i no pas *disciplinar. Així, doncs, tindrem els adjectius interdisciplinari/ària, multidisciplinari/ària i pluridisciplinari/ària. *disfrutar En llenguatge administratiu aquest castellanisme s'ha de substituir per gaudir, tot i que de vegades equival més aviat a tenir.
donar compte Vol dir 'donar explicacions o informació'. En canvi, la forma pronominal *donar-se compte és un castellanisme que cal substituir per adonar-se.
donat que És una locució causal sinònima de com que o atès que.
doncs És una conjunció consecutiva o il·lativa, no pas causal. A inici de frase és pròpia dels registres orals o espontanis. En el llenguatge administratiu el seu ús es redueix a la posició interna, entre comes.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
