 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| cabal/cabdal Cabal és un substantiu amb diversos significats, mentre que cabdal és un adjectiu que vol dir 'important o principal'.
cadascú, cada u / cadascun(a) / cada un(a) Les dues primeres formes, intercanviables entre si, són pronoms. Les dues segones, també intercanviables entre si, són determinants i van, doncs, seguides de la preposició de + article + nom.
cànon És la forma catalana per a l'anglicisme *overhead.
capçalera/encapçalament Cal no confondre aquests dos mots; en llenguatge administratiu, la capçalera és la informació, normalment ja impresa, que apareix a la part superior d'un document (nom o càrrec i adreça de l'emissor, logotip de la institució, etc.), mentre que l'encapçalament és el fragment inicial de determinats documents (la salutació en una carta, les dades personals en una sol·licitud, etc.) *cas de Les formes correctes d'aquesta locució condicional són en cas de o en el cas de. La preposició cau davant de la conjunció que.
*casc antic, casc urbà És incorrecte utilitzar la paraula casc en aquests termes urbanístics. Cal substituir-la per barri, centre o nucli, segons els casos: nucli antic, centre urbà, barri antic, centre/nucli històric, etc. A Tarragona, aquesta zona rep també el nom específic de Part Alta. *causar baixa És un castellanisme que cal substituir per estar de baixa o deixar vacant, segons els casos. certificació És correcte si ens referim a l'acció de certificar, però no pas com a sinònim de certificat, que és el nom del document. certificat mèdic Aquesta és la forma correcta i no pas *certificat metge. cessar És un verb intransitiu i com a tal no pot dur complement directe ni anar expressat en passiva. És sinònim de dimitir, però no pas de destituir, rellevar, remoure o separar. En algun cas caldrà, doncs, recórrer a un d'aquests verbs o bé a construccions alternatives.
*cifrar La forma correcta és xifrar. cita/citació Cal no confondre aquests dos noms. El primer només està relacionat amb l'acció de citar-se o quedar, mentre que el segon és el que cal fer servir per referir-se tant al document administratiu com a la reproducció literal d'un text. citar D'una banda, és el verb que es fa servir en les citacions, el document administratiu en què es requereix la presència d'algú en un lloc i un temps determinats. De l'altra, citar vol dir reproduir literalment un text o les paraules d'algú. No és, en canvi, sinònim d'esmentar, mencionar, al·ludir o fer referència.
clarificar És un terme propi de la química ('separar les partícules sòlides en un líquid') que no s'ha d'utilitzar amb el sentit d'aclarir.
*cobro revertit La forma correcta és cobrament a destinació. *colindant Les formes correctes d'aquest adjectiu referit a finques són adjacent, llindant, contigu/a, etc. *col·lisionar La forma correcta és col·lidir. comitè Duu accent obert. còmode/a Cal recordar que la forma femenina acaba en -a. complet(a)/complert(a) Cal no confondre aquests adjectius; el primer significa 'que conté tots els elements o parts de què està constituït' i el segon és el participi del verb complir.
*complexe La forma correcta d'aquest substantiu és complex i la de plural complexos. Com a adjectiu, té quatre terminacions: complex, complexa, complexos, complexes. complir Cal tenir present que aquest verb no regeix preposició.
compondre/composar Cal anar amb compte perquè el segon verb envaeix sovint l'àmbit del primer, que és l'únic que s'usa en llenguatge administratiu. Atenció també al participi, que és compost i no pas composat.
comptar amb És correcte amb el sentit de confiar, però no pas com a sinònim de tenir o disposar de.
compte Cal recordar la grafia d'aquest substantiu, que és masculí, per la qual cosa els adjectius que l'acompanyin també ho han de ser.
comú/una Cal posar atenció a la forma femenina d'aquest adjectiu, que també és la base de l'adverbi comunament.
*concebir La forma correcta de l'infinitiu és concebre i la del participi concebut/da. *concluir La forma correcta de l'infinitiu és concloure i la del participi conclòs/osa. *concurrir La forma correcta de l'infinitiu és concórrer i la del participi concorregut/da. condicionar Aquesta és la forma correcta del verb, sense a inicial, a partir del qual obtenim tant l'adjectiu condicionat com el substantiu condicionament. conforme És un adjectiu però no pas una conjunció equivalent a a mesura que.
confós/confús Cal no confondre aquestes dues formes: la primera és el participi del verb confondre i indica resultat, mentre que la segona és un adjectiu, sinònim de poc clar.
connex/a, connexió, connectar S'escriuen amb doble ena. A més, cal recordar que les formes *connexe i *connexionar no són normatives. consegüentment/conseqüentment El primer adverbi és sinònim de les locucions consecutives en conseqüència o per consegüent, mentre que el segon vol dir 'd'una manera conseqüent'.
*conseguir La forma correcta és aconseguir. constrènyer, constrenyiment Són les formes correctes per als castellanismes *apremiar i *apremio. Com a verb és sinònim d'instar i com a nom fa referència al procediment judicial d'urgència. contemplar Aquest verb només té un sentit literal relacionat amb la vista i no s'ha d'utilitzar en sentit figurat en el lloc de disposar, establir, preveure, etc.
*contexte La forma correcta és context, en plural contextos. corequisit S'escriu sense guionet i amb una sola r, com totes les paraules que comencen amb aquest prefix. correcte/a Cal parar atenció al nom que acompanya per fer la concordança en masculí o en femení. correu electrònic Aquesta forma fa referència al canal, però no és sinònima de missatge electrònic ni d'adreça electrònica. Cal evitar l'ús de l'anglicisme *e-mail.
*córrer a càrrec Les formes correctes d'aquesta locució són anar a càrrec o ser a càrrec. També es pot fer servir el verb encarregar-se, si es canvia tota l'estructura de la frase.
costum És una paraula masculina i, per tant, els determinants i els adjectius que l'acompanyen també ho han de ser. crisi Cal recordar que el singular no duu -s final, però el plural sí. *cult Com a substantiu la forma correcta és culte; com a adjectiu té dues terminacions: culte/a.
*cumplimentar La forma catalana complimentar vol dir 'fer compliments (a algú)'. Per tant, no és correcte com a sinònim d'emplenar o de formalitzar.
currículum El plural és currículums. Si s'escriu la forma llatina sencera (curriculum vitae), cal tenir present que va en cursiva, no porta cap accent i fa el plural llatí (curricula vitae). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
