pxl|documents|aspectes generals|tractament personal Tractament personal Cal distingir, d'entrada, entre l'emissor (persona que escriu el document) i el destinatari (persona a qui s'adreça el document). Per a l'emissor, s'utilitza generalment la primera persona del singular (jo): comunico, exposo, sol·licito, certifico, informo, faig constar, agrairé, resolc, etc. Alguns documents poden presentar un emissor múltiple, com ara la invitació; en aquest cas es passa de la 3a persona del singular que li és pròpia a la 3a del plural: conviden, es complauen a convidar. En altres documents, com la carta o l'informe, l'emissor pot ser col·lectiu i aleshores s'utilitza la primera persona del plural: comuniquem, informem, etc. Per al destinatari, el tractament més habitual és el de vós (segona persona del plural): vau demanar, rebreu, divulgueu, comparegueu. Aquest tractament presenta dos avantatges: és més tradicional en el llenguatge administratiu català i permet adreçar-se indistintament a homes i a dones, en singular i en plural. * L'informo / la informo [...] Us informo [...] * Em plau convidar-lo/convidar-la [...] Em plau convidar-vos [...] La carta és l'únic document que permet, juntament amb el de vós, els tractaments de tu o vostè, segons el grau de relació entre emissor i destinatari. Cal tenir en compte, a més, que el tractament de vostè/s també és el propi dels parlaments i discursos més formals. En qualsevol cas, cal tenir en compte que és fonamental mantenir el mateix tractament al llarg del document. * Us trameto l'esbós que em vau demanar perquè hi faci les modificacions que consideri oportunes. Us trameto l'esbós que em vau demanar perquè hi feu les modificacions que considereu oportunes. Li trameto l'esbós que em va demanar perquè hi faci les modificacions que consideri oportunes.