pxl|criteris de redacció|varietat estàndard Varietat estàndard La varietat estàndard d'una llengua està constituïda per totes aquelles formes comunes al major nombre possible de parlants, de manera que es garanteixi la intercomprensió i, per tant, l'eficàcia comunicativa. Per això prescindeix dels trets lingüístics massa restringits (tant geogràficament -localismes- com socialment -tecnicismes) i dels anacrònics (per arcaics o per no consolidats). El llenguatge administratiu, com qualsevol llenguatge d'especialitat, s'ha de basar en aquesta varietat. Cal tenir en compte, a més, que no tot allò que és normatiu i que, per tant, apareix als diccionaris, pertany a l'estàndard.[nota] * Nogensmenys, poden ésser convenients les mesures esmentades suara. [massa formal] * Però poden estar bé i tot, les mesures que acabem de dir. [massa col·loquial] Tanmateix, poden ser convenients les mesures esmentades. Nota L'asterisc que encapçala una oració o un fragment de text i el color vermell indiquen que el fragment és inadequat o incorrecte. La forma proposada apareix a sota, sense asterisc.