Excavar a Roma i en particular excavar als peus del Palatino és sense dubte, una gran responsabilitat professional per a un arqueòleg clàssic. Pocs jaciments com el Palatino, constitueixen un arxiu de més de 2500 anys de densa història urbana. Un material d'estudi que permet recórrer l'evolució del concepte històric de ciutat des d'una aldea de cabanyes fins una metròpoli d'uns quants milions d'habitants.
El desenvolupament científic de l'arqueologia clàssica té la ciutat de Roma com a punt fonamental de referència a nivell europeu. En Roma es concentren 16 Instituts d'investigació i acadèmies de diferents països, bàsicament europeus, 5 centres d'investigació italians i tres "soprintendenze" arqueològiques. La concentració de recursos tècnics, de personal i de biblioteques implica una interactivitat al desenvolupament científic que fan de Roma una autèntica "capital" de l'arqueologia clàssica. Creiem que aquest projecte pot convertir-se en un pont estable de l'arqueologia catalana i espanyola amb el sistema de discussió i investigació arqueològica que representa la ciutat de Roma.
El projecte espanyol al Palatino, (CICYT-PV-87-0379) ha aportat noves dades a la comprensió de la història urbana de Roma Imperial. Parlant en termes cronològics, s'han descobert en primer lloc les restes d'una via porticada d'època neroniana que formava part de la domus Aurea. Aquest element urbà fou integrat posteriorment als successius programes urbanístics que van afectar la zona. Va seguir la planificació urbana de la dinastía flavia, en particular els projectes de l'emperador Domicià, la remodelació de tot el barri per obra dels arquitectes d'Adrià que van construir el temple de Venus i Roma, i finalment hem pogut seguir arqueològicament l'activitat constructora del emperador Heliogabal. Tot això, mostra la importància ideològica que sempre va tenir aquest sector de l'àrea central de l'antiga Roma.
Aquest projecte pretén articular una línia innovadora d'investigació que intenta explicar la ciutat antiga com un teixit continu (paisatge urbà) sobre el que les activitats urbanes es polaritzen sobre certs focus de tensió. Roma ens ofereix les claus que expliquen la relació entre memòria història i projecte urbà. La contextualització cronològica (des de Nerón fins els Severs) aporta un marc històric a aquesta investigació arqueològica.
En aquest projecte es va assumir la responsabilitat de l'estudi Arquitectònic i Urbanístic de la zona que s'extén des de l'arc de Tito fins el de Constantino, àrea assignada a la Missió espanyola. El nostre projecte científic s'extenia al llarg de més de 150 m. d'extensió, arribant a enllaçar l'excavació de A. Carandini en el Palatino, amb la de C. Panella en la Meta Sudans.
El projecte europeu concedit juntament amb els equips que treballen en les àrees adjacents (Vigna Barberiri-Ecòle Française i Meta Sudans-Univ. Roma) proposa la construcció d'un model de gestió de la informació arqueològica a partir de l'estructura d'un GIS que permetria presentar com "àrea central de caràcter modèlic" en territori de Roma que correspon a l´entorn del Palatino i Vall del Colosseo. L'eix d'actuació suposa la posada en comú de tres iniciatives arqueològiques que fins ara han funcionat autònomament. Com a objectiu concret, destaca la integració i actualització de la zona de la cartografia de Roma i la realització de nous aixecaments topogràfics detallats.
Pàgina següent