PRESENTACIÓ
El Departament de Filologia Catalana és una secció que té les arrels més antigues al primer curs acadèmic dels estudis universitaris al Camp de Tarragona (1971-1972). Per la seva història i trajectòria, participa d'una tradició provinent de la fase universitària prèvia a la creació de la URV (1991). Es va constituir com a departament independent el 1994. Des de la seva fundació, ha acollit les àrees de coneixement següents: àrea de Filologia Catalana, àrea de Filologia Llatina, àrea de Filologia Grega i àrea de Teoria de la Literatura. El professorat del Departament de Filologia Catalana imparteixen docència en diversos ensenyaments: filologia catalana, filologia anglesa, filologia hispànica, periodisme, publicitat i relacions públiques, història, geografia i ensenyament de mestre.
L’ensenyament que absorbeix la major part de la docència del Departament és el de Filologia Catalana. Aquest ensenyament, reivindicat per les forces progressistes durant la llarga nit del franquisme, es va constituir com a llicenciatura independent, dins el que llavors era la Delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, el curs 1977-1978, quan, en el marc del nou procés democràtic, es va completar el quadre general d’assignatures. El pla d’estudis vigent de la titulació va ser homologat pel Consell d’Universitats el 28 de novembre de 1993.
El Departament de Filologia Catalana és també una unitat de recerca, amb la qual es vinculen directament els grups de recerca següents: a) Biblioteques i Manuscrits de Catalunya, b) Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús (ERLEU) c) Identitat Nacional i de Gènere en la Literatura Catalana i d) Gènere, Raça, Ètnia i Classe. El Departament organitza, a més, activitats de transferència de coneixements, de perfeccionament professional i de formació continuada i ofereix serveis a la societat en l’àmbit de les competències que li són pròpies.
A més, el Departament de Filologia Catalana col·labora amb diverses entitats que treballen amb la llengua i la cultura catalana, sigui directament, sigui indirectament amb la presència de professorat del Departament. Així, manté vincles amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, la Societat Catalana de Llengua i Literatura, el Consell Social de la Llengua Catalana, la North American Catalan Society, el Termcat (centre de terminologia catalana), la Xarxa Neoxoc (participada per diverses universitats del domini lingüístic català juntament amb l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra), el Centre d’Estudis Lingüístics de les Comarques Centrals dels Països Catalans, l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Valls, la Societat Narcís Oller, la Societat Verdaguer, l’Institut d’Estudis Vallencs, l'Institut d’Estudis Penedesencs, l'Institut d’Estudis Ilerdencs, el Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, el Ministeri d’Educació d’Andorra, l’Associació Amics de la Bressola, l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, l’Associació Francesa de Catalanistes, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, l’Associació Cultural La Gent del Llamp, la Fundació Josep Alsina i Clota (Ripoll), l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere, la Societat d’Onomàstica, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Col·legi de Llicenciats de Barcelona, el Centre d’Estudis Jurídics, el Consell Editorial d’El Punt, el Centre de Lectura de Reus, l’antic Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Linguamón - Casa de les Llengües, l’Institut Ramon Llull, l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana, el Comitè Editor de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, el Consell Social de la Llengua Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, el PEN Club Internacional, la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Associació de Teatre Greco-llatí, la Institució de les Lletres Catalanes, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, el Repertorio Informatizzato dell’Antica Letteratura Catalana, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, Softcatalà, la revista Llengua Nacional, etc.
El 2009, i amb motiu de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (Procés de Bolonya), el Departament de Filologia Catalana té previst activar el grau en Filologia Catalana i el postgrau corresponent (amb dos màsters, un de recerca i un de professionalitzador).
Quina feina fa una persona llicenciada en Filologia Catalana? Fa tasques diverses: edita documents de tota mena, revisa textos, ensenya llengua i literatura, fa assessorament lingüístic a empreses i institucions, du a terme estudis sociolingüístics i demolingüístics, desenvolupa eines de consulta lingüística (manuals d’aprenentatge, manuals d’estil, eines informàtiques, etc.). És una carrera amb una gran sortida professional, ja que abasta camps diversos, i sempre tenint present que es tracta de l'àmbit de la comunicació, un àmbit que ha adquirit una importància cabdal en els darrers temps.
